Rodeo Road

Teatre

informació obra


Direcció:
David Bo
Intèrprets:
David Bo, Berta Pipó
Vestuari:
Marina Prats
Ajudantia de direcció:
Elena Sánchez
Producció:
Elena Sánchez
Composició musical:
Tirant lo Beat
Text:
Cristina Pavarotti, Alberto García Demestres
Sinopsi:

Estiu de 1943. Chadds Ford, Pennsilvània. Lucille i Martin esperen en un bosc prop d’una granja. Com àngels anunciadors, són els portadors d’una notícia molt important; però els àngels ni de lluny tenen tants dubtes. Una de les obres més icòniques del pintor Andrew Wyeth cobra vida en aquest retrat del cor dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

Crítica: Rodeo Road

27/06/2017

Es mastega la tragèdia

per Josep Maria Viaplana

Obra de microteatre. Inscrita en el #Girapíndoles que aquests dies passa per 4 sales de Barcelona.

Un noi i una noia, apareixen a un turó sobre d'un poble de mig oest americà, on s'està celebrant un rodeo tradicional, com tants i tants. Però ells han vingut per una altra raó. Es miren els vilatans, especialment la família d'un amic seu, amb aquella sensació de poder i de neguit alhora de qui sap una cosa important que saben que canviarà la vida en uns instants de la gent que s'acosta pel camí, ignorants d'un esdeveniment en el que han participat. Hi ha temps per la conversa, per un cigarret, per canviar-se una camisa que resulti més adient a la notícia que porten.. i sobretot de xerrar. Xerrar de com és o era el seu amic, de quina relació tenien tots dos, i en quina mesura han influït en el desenllaç que ara han de comunicar.

El text ens va donant pistes sobre quin és aquest gran secret que està a punt de revelar-se. Amb un aire entre distanciat i resignat que a mi em recordava alguna peça de l'absurd de Harold Pinter, potser aquest anar desvetllant no té la força que hauria de tenir, en part perquè ja intuïm de què va i no es reserva cap sorpresa pel final, en part perquè la interpretació (i probablement la direcció) ens suggereix una indolència en els dos personatges que no sé si reflecteix el dolor que es pot veure darrera d'alguna de les frases, especialment de la Lucille, abans del desencadenament, que hem d'imaginar perquè l'obra acaba just uns segons o minuts abans que es produeixi.

L'obra vol estar inspirada en la pintura del singular Andrew Wyeth, el pintor del les granges i paissatges del centre i sud nord-americans, probablement en pintures com aquesta o semblants.