Una de les cançons més conegudes de l’artista del Poble-sec inspira un espectacle amb música en viu interpretat pel bailaor Antonio Canales. Les barraques de la Barcelona de postguerra són l’escenari de la història tràgica d’un home enamorat.
Alguns barcelonins recordaran encara els barris de barraques apareguts a la muntanya de Montjuïc al final del segle XIX, que es van fer especialment visibles durant la dècada dels seixanta. Paco Candel els va descriure perfectament a Els altres catalans. Al costat d’aquestes barraques a tocar del Paral·lel, el Lacio, un personatge interpretat pel bailaor Antonio Canales, obre el seu tablao. Allà es guanya la vida Curro, un palmero coix i de poca estatura, d’aquí que el coneguin amb el malnom d’«el Palmo», i que, poc dotat per al cante i el ball, treballi fent palmes o netejant taules al local mentre somia la Merceditas. Jove, guapa i sempre a la caça del client madur i amb possibles que la retiri, la noia menysprea obertament Curro i el seu amor incondicional. Jaume Villanueva parteix d’una de les cançons més populars de Joan Manuel Serrat per recrear una història tràgica que interpreten, a més de Canales, Eli Ayala, Nacho Blanco, Quiqui Morente com a cantaor flamenc i el Ballet Flamenco Carmen Amaya de Barcelona.
Romance de Curro ‘el Palmo’ és, per a mi, la cançó més trista de Serrat, i amaga tot una història que va molt més enllà del cruel desamor entre Merceditas, “ese mal bicho”, i Currito el Palmo, el bailaor coix i somiador. És un poema que conté els ingredients de tota una crònica social d’una època (dura, com el desamor), que ara Jaume Villanueva, recolzant-se en els escrits de Paco Candel, ens descobreix convertint-los en un musical flamenc al qual donen vida un Antonio Canales enorme (en tots els sentits), una Eli Ayala poderosíssima, un Nacho Blanco hipnotitzant, un Kike Morente pletòric i un Pep Cruz que més que una estrella convidada, és el referent imprescindible en la lectura social de l’obra. La resta de la vintena llarga d’artistes que acompanyen llueixen a l’alçada de les circumstàncies, aportant cada personatge el seu gra de sorra en la realitat de la història.