Tornant a la fisicalitat, la coreògrafa reivindica l’existència tangible davant la lleugeresa intranscendent del món actual i ens convida a sentir el pes dels cossos i a recordar el que som en essència: éssers vius.
Contes d’un altre món, d’una altra època. En aquest paisatge caòtic, dos éssers humans investiguen entre restes d’enderrocs, mirant de reimaginar, de sentir de nou allò que una vegada van ser, i intuint el que ha estat el passat de la humanitat. Són éssers humans innocents que, ara, converteixen aquesta runa en aliada, en jocs per entendre i evolucionar. Runa fa palesa la bellesa d’aquest passat fràgil, del qual no queda gaire res, per tal d’acollir una nova vida, un nou respir per al futur que ha de venir. Mitjançant el moviment abstracte i del cos en les seves dimensions diverses i en relació amb el pes, aquests personatges ens retornen a l’essència del que som: éssers vius. És un fet que la nostra societat actual oblida sovint, en considerar que aquest concepte és massa bàsic i tangible.
La ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé es va formar a l’escola Performing Arts Research and Training Studios (P.A.R.T.S.) d’Anne Teresa de Keersmaeker a Brussel·les; ha ballat amb l’Akram Khan Company, i ha col·laborat amb coreògrafs i artistes com Roberto Olivan, Hofesh Shechter i Marcos Morau, i també amb la companyia de circ contemporani Baró d’evel. La seva feina, segons explica ella mateixa, “es basa en l’exploració de l’abstracció de la dansa o del moviment, posant-lo en una situació concreta que el converteix en una cosa més conceptual”. Va ser una de les protagonistes del curt Timecode, premiat al Festival de Cannes, als Goya i als Gaudí i candidat a l’Oscar al millor curt el 2016. Al Grec Festival de Barcelona, l’hem vista ballant amb l’artista francomarroquí Guilhem Chatir (Here; Grec 2019) i interpretant la coreografia Underneath (Grec en obert; 2020). Entre altres, també ha creat la trilogia formada per les coreografies Kokoro (2015), iU an Mi (1017) i Hidden (2020), premi a la millor coreografia als premis Butaca 2021.
Performed on a vast stage, Runa is a new duet by choreographer Lali Ayguadé who teams up with regular collaborator Lisard Tranis. The setting is a house in ruins; the placement of the objects within suggest both the outdoor and the indoor; exposure but also intimacy, agoraphobia and claustrophobia combined.
A couple behave as if established and in a comfortable home. They laugh together, embrace, but also fight. They try on and discard clothes as if playing roles. The audience is left to piece together the puzzle: are we in confinement? in a post-apocalyptic landscape?
There is electricity: the TV and gramophone both work. They play an iconic Edith Piaf record and an excerpt of James Stewart from Frank Capra’s classic movie It’s a Wonderful Life. Both found objects are from the same post-war period. The fridge is empty, only neon light flickers inside. The couple's intimacy feels worn; could we be looking not at real people, but at memories? There are a few moments surreal in their mundanity: the woman rearranges the cushions on the sofa; the man flops almost falling head first into an oil barrel.
The aim, says the choreographer, was to constantly shift between perspectives and experiment with different relationships between the couple: “It’s about the changing relationships between two people, there is care and understanding but also violence; there are many duets performed in Runa, as the dynamic constantly changes.” However intriguing, the piece feels rehearsed and unready, though. The dancer’s accomplished performances and a few enigmatic ideas do not quite add up into a coherent tone or narrative. It will be interesting to see if the work develops further.