Teatre despullat per a una realitat disfressada. El prolífic dramaturg Jordi Casanovas, el fundador de la jove Sala Flyhard, l’autor que els espectadors de Temporada Alta han admirat per Pàtria, Lena Woyzeck i els tornejos de dramatúrgia, ara duu a escena el segon interrogatori del jutge Ruz al excomptable del PP Luis Bárcenas amb intenció i mala bava, amb agilitat i lucidesa. Acompanyat del combatiu Teatro del Barrio i la direcció d’Alberto San Juan, Casanovas munta les declaracions literals de Bárcenas per donar sentit al directe dels telenotícies. Contra el soroll diari, l’altaveu de la paraula.
D'entrada, no hi ha cosa més avorrida que llegir sentències de jutjats. Encara ho hauria de ser més una declaració en què no s'ha separat encara el gra de la palla (a diferència de les sentències que resumeixen tots els punts de vista). Però hi ha declaracions que són sucoses. Si va haver una època que va tenir tirada el teatre document reproduint escenes dels judicis (de Nuremberg, per exemple), ara és poc habitual. Jordi Casanovas volia fer una obra de teatre sobre la corrupció. Tot el que escrivia li sonava fals. Fins que va donar amb la clau: reconstruir la declaració que Bárcenas va fer al jutge Ruz el juliol del 2013. El document que, si es busca bé, es troba per Internet és la base d'un text de menys d'una hora de durada que no estalvia cap nom, cap cita. Plena col·laboració amb la Justícia. El treball que fan els dos actors és brutal. Perquè, sense deixar-se caure en la caricatura, construeixen uns personatges íntegres, aparentment freds però que generen una simpatia amb el públic per la seva aparent sinceritat. Es mereix una temporada molt més llarga a Barcelona que aquesta breu estada a l'Espai Lliure!!