Saloon

Circ

informació obra


Autoria:
Jeannot Painchaud
Direcció Musical:
Éloi Painchaud
Composició musical:
Éloi Painchaud
Coreografia:
Annie St-Pierre
Intèrprets:
Alastair Davies, Jerome Hugo, Justine Methe-Crozat, Félix Pouliot, Johan Prytz, eremy Saint-Jean Picard, Jules Trupin , Shena Tschofen , Sophie Beaudet, Ben Nesrallah, Trevor Pool
Escenografia:
Francis Farley
Il·luminació:
Francis Hamel
So:
Colin Gagné
Vestuari:
Sarah Balleux
Caracterització:
Virginie Bachand
Direcció:
Alain Platel
Dramatúrgia:
Hildegard De Vuyst
Sinopsi:

8 acròbates, 3 músics i molta, molta diversió. Saloon ens transporta a un petit poble enmig del desert d’una Amèrica encara en construcció. El ferrocarril s’està construint i dia rere dia els vilatants es troben a la taberna per riure, explicar-se històries i enamorar-se. Els canadencs Cirque Éloize han construit un western ple d’acrobàcies, personatges de tot tipus i situacions inesperades, una festa entranyable i esbojarrada a ritme de Johnny Cash i Leadbelly que fascinarà grans i petits. Us atreviu a creuar les portes del Saloon? 

Crítica: Saloon

08/11/2017

Si no un dramaturg, com a mínim algú que reguli el trànsit

per Jordi Bordes

Saloon és una bona idea que decau des del minut 2. I té tots els elements per triomfar. Perquè és ben còmica la idea de traslladar una troupe de circ a un saloon dels del far-west dels dissabtes a la tarda (aquells que posava la tele quan només hi havia la UHF d'alternativa). Perquè és molt suggerent la música en directe amb violins, banjos, percussió... Fins i tot, l'espai evoca a aquell local de mil baralles i duels al carrer del davant, polsegós. L'estructura que inclou els elements que necessita per desenvolupar els números de circ apareixen en l'escenari (amb alguna excepció com el de la roda Cyr que entra per un lateral...). Però cau perquè ningú s'ha aturat a pensar amb una trama mínimament  soportable (per molt caricatura que tingui) el que clama un dramaturg. I tampoc saben interpretar els personatges. Se senten tant desarmats que no deixen de beure amb la botella o fer com si disparessin amb les mans, fent que es tapi moltes de les accions espectaculars. A això se li diu popularment, posar-hi la guardia urbana (si no un director).

Hi ha números preciosos com els mans a mans o quan les dues noies fan equilibris penjades de la làmpada. O l'arrencada de perxa xinesa i el comiat amb la balança. Però hi ha altres elements que pateixen i que són sobrers (com les maces, per exemple). No s'entén com una companyia tant àmpliai amn tanta trajectòria desaprofita un número de teles (per exemple). Però més pel que no hi és (ja hi ha més elements que suficients per defensar un espectacle)el que clama al cel és la despreocupació en la interpretació. Encara que el públic no ho valori (segons sembla, a jutjar per l'aclamació final) és lamentable. Hi ha molt millor circ contemporani. Agafar-se a un tema (com el far west) és un recurs il·lustrtatiu però no n'¡hi ha prou amb això. Cal donar millor cada escena, equilibrar-la, jerarquitzar les intervencions, i donar un mínim de coherència (amb tota la comicitat que es pugui o es vulgui) a la situació dramàtica dels personatges.  Un espectacle per a un gran públic (com aquest) demana unes garanties per divertir-se però també per fruir-lo. Si no, la desitjada afició al teatre és flor d'un dia. S'ha de donar espectatives més interessants al públic que només la patacada còmica. Llàstima.