Secret. Johann Le Guillerm (Circ d'Ara Mateix)

informació obra


Amb el cicle "Circ d'Ara Mateix", el Mercat de les Flors dedica el mes d'abril a espectacles i activitats per posar el circ al capdavant de l'activitat cultural. El cicle ofereix una amplíssima panoràmica d'espectacles de tota tendència, durada i format; combina companyies consolidades i companyies ermergents; organitza taules de reflexió artística i professional; divulga el circ amb sessions d'iniciació nen família; jornades de portes obertes i formació d'espectadors.

Companyia:
Johann Le Guillerm. Cirque Ici
Producció:
Cirque ici – Johann Le Guillerm, Le Channel scène nationale de Calais, Agora (Aquitaine), Festival Excentrique, O Centre, Le Manège Scène nationale de Reims, Cirque Théâtre d’Elbeuf, L’apostrophe, scène nationale de Cergy-Pontoise, Le Quartz scène nationale de Brest, Le Volcan scène nationale du Havre
Autoria:
Johann Le Guillerm
Intèrprets:
Johann Le Guillerm
Escenografia:
Johann Le Guillerm
Interpretació musical:
Alexandre Piques
Sinopsi:

Johann Le Guillerm afirma: «ja no faig nous espectacles, els continuo…». Secret, espectacle d’una vida, reflecteix aquest procés, entre continuïtat, transformació i moviment. Des de la seva creació el 2003 al Channel de Calais, Johann Le Guillerm du a terme la seva recerca d’un circ fonamentat en «fenòmens físics» que atrauen. Sol a la pista, sota una vela nòmada, converteix cada número en el desafiament d’una confrontació amb mecàniques inversemblants, així com en una font permanent de sorpreses: ens trobem al centre d’un laboratori viu on la forma interfereix en el moviment, els equilibris inestables s’harmonitzen i es dominen les turbulències. Una exploració sense fi que l’espectador presencia fascinat.

Crítica: Secret. Johann Le Guillerm (Circ d'Ara Mateix)

17/04/2014

Original i sorprenent en els números i les tècniques, feixuc en l'execució.

per Manuel Pérez i Muñoz

Una de les condicions fonamentals d'un espectacle de circ és la sorpresa. En aquest sentit Secret de Johann Le Guillerm compleix el seu objectiu. El personatge i el seu món poètic se situa a meitat camí entre el funambulista, l'escultor i el performer. Estructures de fusta s'aixequen i es desplomen davant dels nostres ulls; ferros retorçuts, lletres que es transformen en números o un sorprenent tornado formen la resta del corpus de l'espectacle. Un material, sens dubte, molt original, tant en el tractament com en l'execució de les tècniques, però que requereix un ritme lent i pausat de construcció i execució que acaba passant factura a l'espectacle.