Selva coragem

informació obra


Sinopsi:

La premissa és simple: porta la teva planta!

Calatea, maranta, gerani, cactus, potus, tradescantia, sansiviera, romaní, monstera, zamioculca, ficus, begònia, pachira, papir, roser, filodendre, dràcena, orquídia, farigola, flor de cera, au del paradís, espina de Crist, ploma de Santa Teresa, iuca, alfàbrega, pilea, fenestrària, gastèria, falguera, bromèlia, eufòrbia, espígol, heura, gessamí, cintes, pota d’elefant, banya d’ant, llengua de sogra, esparreguera, cròton, fitònia, guzmània, aloe, echevèria, ponsètia, lliri, aspidistra, planta de cora, clavell d’aire, tronc del Brasil. Qualsevol planta és benvinguda per transformar l’espai de lectura de l’Ateneu Candela en una selva efímera creada de manera col·laborativa.

Des del nord de Portugal, el col·lectiu artístic Teatro do Frio proposa una acció senzilla però poderosa: desprendre’ns durant uns dies d’una de les plantes que conviuen amb nosaltres per reunir-la amb altres plantes vingudes d’altres balcons, cuines, habitacions i sales d’estar de Terrassa: una assemblea vegetal on conflueixen múltiples espècies, acompanyades pel significat personal que poden tenir per a cadascuna de nosaltres. Al capdavall, en la seva improvisada configuració selvàtica, cada planta no deixa de ser un petit forat de pany des d’on es poden entreveure intimitats domèstiques.

Fa temps que l’escena es preocupa per incloure éssers vius que van més enllà dels humans, i Selva coragem ens recorda que la teatralitat vegetal no és una excentricitat contemporània, sinó quelcom tan comú i arrelat com tenir un potus sobre l’armari. Les (mal anomenades) plantes d’interior són com petits teatrins que trobem a qualsevol casa, i on es representa l’espectacle d’un món selvàtic i tropical on les lleis humanes fan figa davant les implacables lleis de la natura. Aviat és dit!

La voluntat d’aquesta proposta no és tant utilitzar les plantes com a excusa per crear una instal·lació vegetal i sonora (on també trobarem altaveus fotosensibles que, com les plantes, només funcionen si els il·lumina el sol), sinó més aviat que la instal·lació sigui l’excusa per reunir diferents persones i convidar-les a confiar en les cures d’algú altre, passejar, seure, o parlar sobre plantes, humans i ecosistemes. Una excusa ben bona per canviar de punt de vista i deixar-nos domesticar per les nostres plantes de companyia. Per fer caliu i recuperar el coratge.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Selva coragem

01/10/2024

Arrelar amb el veïnat

per Jordi Bordes

És un exercici senzill, però que requereix confiança, gust i empatia. Teatro do frio, a través del TNT, proposa crear un jardí comú a l'Ateneu Candela, a partir de les plantes que els ciutadans vulguin cedir durant uns dies. Ells es comprometen a situar-la en un Garden Center particular. La il·luminació, les alçades, els racons per seure i contemplar conviden a un recolliment afable. Es donen temps perquè les plantes es comuniquin com qui se'n va de colònies, i que el veïnat arreli relacions els uns amb les altres gràcies a la funció clorofíl·lica de la conversa i la coincidència botànica.

El treball de compartir material personal (fotografies, records, relíquies) evoca a una certa nostàlgia del passat En fa un itinerari calmat Albert Coma a Passatge, testimoni vital les iaies de l'Antic Teatre (Souvenir). Un jardí fet de cartó, però més interactiu, és el que proposa Marga Socias (Si fóssim flors). Ara, en canvi, cada planta és un retrat personal i la seva connexió podria relacionar-se amb la trobada entre el col·lectiu i el veí voluntari. És un exercici mínim, però que convida a estones llargues i calmades, com qui espera que esclati una flor enmig del prat.