Les grans estrelles del pop gaudeixen d’una visibilitat que els permet ser altaveu de tot tipus de causes. Britney Spears ha arribat al punt més alt, i també ha tocat fons. De tot això ha ressorgit una Britney més sàvia, més gran, més humana que mai. O això pensem nosaltres …
Tomás Castro ( Leer es Sexy) i Cris Celada (El Pollo Campero) afirmen que volen ser com Britney Spears. Amb aquest pretext, el que ofereixen és una exposició de la vida de la cantant, amb vídeos i imatges mítics de la seva trajectòria que per a més d'un són un viatge de retorn a l'adolescència.
Amb ironia i sagacitat, l'espectacle es qüestiona el negoci de les grans industries musicals i cinematogràfiques, fabricants d’icones adolescents. Algunes de les dades que ofereixen són realment inquietants, com el comprmís signat de “bona conducta” que Disney obliga a signar a les seves estrelles femenines –no així en els casos masculins- . O la manipulació de la premsa del cor, molt més centrada en els escàndols amorosos que en la seva música. Resulta molt interessant el retrat que fan d'Spears -extensible a altres artistes com Miley Cyrus-, situant-la com a víctima de l'implacable negoci.
No obstant, la potencia d’aquests continguts es combina amb els diferents intents dels intèrprets d'imitar a la cantant. Per a això s’inventen diferents tècniques –basades principalment en falsificar fotografies i videoclips- d’un humor força simple i que trenca amb la potencia critica de l’espectacle. Els falta trobar maneres menys superficials i més justificades d'amenitzar una sessió que, de fet, ja es prou interessant amb els continguts purament informatius.