No podem (ni volem) anticipar res, però tot això serà força singular. Pugem al bus perquè ens han promès un recorregut per la ciutat. Tot plegat fa pinta a visita guiada, però la persona que ens fa de guia no sembla del tot fiable. I si ens enreda? Què vol que en fem de tots aquests objectes que reparteixen? Si això és un espectacle, nosaltres som el públic. Tot i que a estones ens convertim en intèrprets. O en ciutadans que passen. Hi ha una certa confusió. El recorregut no és gens previsible, les parades no es correspondrien als clàssics punts d’interès. Què hi fem en un supermercat? Des de quan les visites guiades posen la mirada en els túnels de rentat? Hi ha uns personatges fora de context, i una escena aparentment espontània, i una situació que semblaria una anomalia. I aquesta sensació d’estranyesa… Arriba un punt en què ja sospitem de tot. Fins a quin punt l’espai públic està manipulat? Què forma part de la dramatúrgia? I què forma part de la quotidianitat.
Encara no hi ha crítiques publicades