Shen Yun Performing Arts

Dansa

informació obra


Companyia:
Shen Yun Performing Arts
Sinopsi:

Un espectacle de Shen Yun presenta els ballarins millor entrenats del món en dansa clàssica xinesa, una orquestra única que fusiona Orient i Occident, i espectaculars fons animats —un conjunt que crea un show espectacular. La dansa xinesa és el cor de Shen Yun. Coneguda pels increibles salts i girs, a més de la suau elegància, és una de les formes d’art més rigurosa i expresiva del món..

La dansa clàssica xinesa ha col·laborat en la preservació dels 5.000 anys de cultura xinesa. Construïda sobre la base de l’estètica tradicional, es va transmetre entre el poble, a les corts imperials i en antigues obres escèniques. Durant milers d’anys es va anar refinant constantment, i finalmet es va convertir en la vasta i distintiva forma de dansa xinesa que coneixem en l’actualitat.

Crítica: Shen Yun Performing Arts

10/04/2014

Gran bellesa oriental

per Montse Otzet

Les funcions del grup xinès Shen Yun, úniques a tot l’estat espanyol, han arribat amb gran expectació i ha fet corre tinta. El motiu: l’actual govern xinès no tan sols no deixa actuar el grup a Xina, sinó que boicoteja i intentar impedir les que tinguin lloc a països occidentals argumentant que el contingut de l’espectacle és altament nociu. Per altra banda, darrere de la companyia hi ha l’organització Falun Dafa, que des de la seva seu a Nova York, reivindica a Occident la seva cultura mil.lenària. Només que hi ha gent que la titlla de secta.
Deixant de banda la polèmica i sense que el dia de l’estrena es registrés cap incident, cal dir que Shen Yun, que significa Terra del Diví, és un espectacle d’una gran bellesa que fa un recorregut per les tradicions mil·lenàries que des de la Revolució Cultural s’havien destruït a la Xina.

El grup reuneix més de cent artistes entre ballarins, cantants i els músics que formen l’orquestra que toca en directe. Un desplegament de luxe al qual s’hi suma un vestuari espectacular integrant per més de quatre-cents vestits, tots confeccionats a mà i amb unes textures i un colorit que enamoren.

L’espectacle, que reuneix tradició amb contemporaneïtat i que conjuga instruments musicals actuals amb ancestrals, és una successió d’escenes que tant fan referència a llegendes del poble com a divinitats; a contes innocents com a denúncia política. Un seguit d’imatges que són introduïdes per dos narradors que, amb xinès i espanyol, expliquen el significat d’allò que veurem. Un acte didàctic que s’afegeix al caràcter festiu que pren la funció des del seu inici, quan a l’aixecada de taló el públic ja arrenca a aplaudir.

Els ballarins exhibeixen un bon nivell tècnic i les escenes de grup assoleixen força i vistositat, però, són les ballarines qui millor captiven per la seva delicadesa i destresa a l’hora de manipular ventalls i de fer volar les sedes dels vestits.

Més de cinc mil anys de tradició queden reduïts a dues hores d’espectacle, només que la funció guanyaria en qualitat si s’eliminessin escenes que resulten massa ingènues i caricaturesques.
Així sí, una cosa ens va quedar clara: que les tombarelles i salts mortals no pertanyen a l’acrobàcia, sinó que són propis de la dansa clàssica xinesa.