Si deu és bellesa, la bellesa existeix?

Nous formats

informació obra


Autoria:
Albert Arribas
Direcció:
Alícia Gorina
Escenografia:
Sílvia Delagneau (creació plàstica)
Estrena:
Absoluta
Companyia:
IndiGest
Intèrprets:
Oriol Genís
Sinopsi:

Intent d'aproximació teorèticopràctica a la noció variable de significat estètic en la vida i obra del pintor finlandès Vilho Lampi, a partir de la seva obra conservada al Museu de Liminka.

Treball performàtic, provocatiu i divertit que s'incorpora al Grec dins del cartell de "Juliol a l'Institut".

Crítica: Si deu és bellesa, la bellesa existeix?

20/07/2013

Picar gel

per Jordi Bordes

Alícia Gorina és l'ambaixadora teatral finlandesa a Catalunya. Ara, s'ha empescat amb Albert Arribas una performance divertida i, a la vegada, compromesa amb la creació del pintor Vilho Lampi. Arribas ha construït una conferència d'un erudit crític d'art (amb sabatilles i barnús, això sí) amant de les frases llargues sense pauses i carregada d'imatges i adjectius. Genís és un divertit mestre de cerimònia, que punxa el públic fins a convertir-lo en còmplice. El fa picar guix fins a extreure bellesa o buscar Déu. Ell no es cansa de plantejar unes hipòtesi sobre el per què aquell pintor li agradava fer tant retrats als nens (perquè els cobrava o perquè cobejava que ells encara tinguessin intacte el món de la bellesa, un univers que l'adult perd amb la desconfiança i l'edat). Genís es mou en barnús i sabatilles gastades en el que podria ser el seu taller. Com Tàpies feia quan creava despreocupat de res més que del diàleg amb la creació. Una peça contundent i amb tocs còmics que aguanta gràcies a la connexió que l'actor aconsegueix amb el públic. Ah, i se serveix pa finlandès i vi de Montsant per poder fer un còctel i mirar de superar la calor de focus i martell. Un joc però no necessàriament innocu.