Si planeas vengarte, cava dos tumbas

Teatre

informació obra


Autoria:
Iñaki Garz
Direcció:
Iñaki Garz
Intèrprets:
Dani Arrébola, Annabel Castán
Interpretació musical:
Roger Mir
Sinopsi:

Una dona jove mira a un home. Està asseguda sobre el llit. L'home beu. Mira per la finestra. La llum entra per la finestra. És de nit. És Nadal. Les ombres tapen les faccions. L'habitació d'hotel sembla espiar la intimitat d'aquests personatges. La música del saxofonista o del trompetista, no ho sé, s'escolta de lluny. És l'escenari  ideal. Potser no sigui el millor lloc per parlar de la mort d'algú, però potser sigui el millor escenari per preparar la seva venjança.

Crítica: Si planeas vengarte, cava dos tumbas

01/09/2014

Mirades cerebrals i boques escalfades en un 'thriller'

per Jordi Bordes

Una escena íntima de, pràcticament, dos desconeguts. En realitat, és una lluita de poder per determinar qui ferirà l'altre més endins. Moltes incògnites per resoldre, una pila de sordidesa elegant que va flotant pels llençols. 

Iñaki Garz torna al seu món més fosc, al jo íntim que no agrada ensenyar a les festes socials, però que aflora en la nit, al port..., com insinuaran els dos personatges. El director i dramaturg presenta un text amb moltes incògnites que els dos actors serveixen amb una fredor i una potència lloable. Hi ha mirades fredes en llargues pauses, hi ha rèpliques a mig dir, per rematar-la una estona més tard, amb contundència. Hi ha una confessió de les fantasies sexuals per tensar la corda. Hi ha una dona i una amiga íntima, que ja no hi es. Hi ha un fill distant... Uns missatges al mòbil. Una pila de mentides, un grapat de mitges veritats, algun dolorós malentès. La peça no decau ni un instant gràcies a la intel·ligència d'anar servint a compta-gotes informació per anar construint aquest trencaclosques. I també hi ha una interpretació generosa, al límit. El so del saxo sona com un record seductor, un instant de repós en la lluita. Quasi ni es toquen però no dubten a ferir-se. És Nadal però no han anat pas a redimir-se de res. Necessiten saber, però sobretot volen explicar i explotar, sense escarafalls, civilitzadament. Amb el cinisme com a arma definitiva. 

Un bon treballl que se serveix en un espai molt pròxim, que es palpa la respiració i la suor, un gaudi dolorós per les vides turmentades i mancades de pau interior. Molt aconsellable.