Sienta la cabeza. El diván de la peluquera

Nous formats

informació obra


Producció:
Escena Poblenou
Direcció:
María Stoyanova, Ada Vilaró, Luis Guenel Soto
Companyia:
Teatro Niño Proletario
Sinopsi:

Des de la intimitat i la complicitat d'una perruqueria, els espectadors són portats a una experiència simbòlica i única, en un ambient acollidor. A través del massatge silenciós i lleugerament opressiu sobre el seu cap, són convidats a compartir alguna vivència opressora.

Un projecte testimonial que va de l'àmbit personal a l'universal i que, passant per la sublimació i la transformació estètica mitjançant la màgia del ruló, convida a foragitar les pors individuals. Els voluntaris es convertiran, en la darrera fase d'aquest projecte, en protagonistes d'un passi de models, amb jurat i cerimònia de lliurament de premis inclosos.

Crítica: Sienta la cabeza. El diván de la peluquera

12/09/2016

Desmesura barroca, des de fora

per Jordi Bordes

El diván de la peluquera és una denúncia a la necessitat d'estar a la moda. Des de fora, es pot veure com els agosartats voluntaris es deixen construir veritables escultures (que ni amb e Kaplan) al cabell a base de rulos i de molta laca. És un joc, una provovcació divertida des de fora però que, s'intueix que té una certa segona lectura si s'entra al saló de bellesa. Perquè, mentre s'espera es proposen algunes reflexions que deuen abordar els cànons de bellesa. tot va pel boc gros i, al final, les persones que s'han aventurat a trencar amb l'estètica gosen desfilar amb els seus pentinats.

L'acció promet ser un ganxo vistós per a festes majors (sembla que els pentinats marxen després d'una bona diutxa), però pot ser tot un repte per a una dolescència i joventut que no es tolera el seu cos, que el veu fora del que la societat demana. Podria funcionar com una teràpia lúdica i agressiva als afectats per l'anorèxia?