Sik Sik y otros

informació obra



Intèrprets:
Pep Molina, Annabel Totusaus, Xavier Capdet, Javier López, Marta Olivella
Traducció:
Ana Isabel Fernández Valbuena
Il·luminació:
Alberto Rodríguez
Escenografia:
Jordi Bulbena
Vestuari:
Glòria Viguer
Ajudant de direcció:
Cristina Giordana
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.


Amistad - Situació entre dos vells amics de la infància que es retroben a la casa de camp, on un d'ells viu amb la seva germana . La visita donarà l'oportunitat de desemmascarar la veritable naturalesa de la seva amistat.

Peligrosamente - Està inspirada en les farses napolitanes del 800, amb el protagonista Pulcinella. L´autor presenta amb ironia el mètode ideat per un marit per a temperar el caràcter impetuós de la seva muller, davant la presència d'un espectador privilegiat.

Sik Sik, el artífice mágico - Peça que dóna nom a l’espectacle, explica la hilarant història d’un il·lusionista de fira, Sik Sik, acostumat a actuar acompanyat per la seva dona i el seu assistent. Però, una nit, l'ajudant serà substituït per un altre còmplice, maldestre i barroer. Una aventura que va situar a aquesta obreta a l’alçada de les millors comèdies de De Filippo.

Crítica: Sik Sik y otros

12/01/2017

Escenes costumistes que necessites un codi per lligar-les

per Jordi Bordes

El treball de tots els actors és notable, ficats en uns personatges tant divertits com patètics. Alguns cops, còmicament beneits, altres exageradament carregats de manies, o grotescamant violents (amb pistola inclosa). Certament, si és perillosa la referència farsesca de la violència de gènere en el segon quadre, queda prou ben desactivada amb una presentació arlequinesca. De Filippo és un personatge entranyable, que va començar sobrevivint en aquestes quadres còmics que anava entrant en espectales de varietats. La seva vida era prou semblant (tot i que ridiculitzada a l'extrem) als seus personatges. 

De Filippo gasta una estranya connexió amb el teatre català. És cert. La temporada passada, Lluís Pasqual ajuntava dues peces de durada mitjana A A teatro con Eduardo. La manera de lligar les dues peces era descarada. Ara, en aquest Sik Sik y otros tanquen el teló i s'insinua una moguda notable d'uns personatges tant escaldats com els dels diferents quadres. Potser és millor la solució que van trobar a La Perla29 (i que ajuda a constatar un distanciament entre el món d'avui i la farsa estripada que evocava intencionadament de Filippo) a Natale in casa Cuppiello. En la mitja part, els actros desenvolupaven un altre paper, diferent al protagonitzat amb el text de l'autor i que evocava a auqets actors de carretera polsegosa.

Si la intenció d'aquest tríptic és captar la misèria d'aquesta companyia de teatre de pobles de mitjans del segle passat, caldria veure tots els trucs i que, en tot moment, les fílies o les fòbies d'aquests actors anessin apareixent i recosint-se, entre els canvis de quadre. Ara, queda com una còmica posada en escena, efectiva, que desengreixa la digestió dels cannelons de Nadal però que no fa justícia amb el bon treball dels actors i que no aporta gaire res més. I en la misèria escènica  exagerada de De Filippo es pot trobar una denúncia als hàbits socials i a qüestionar els rols de poder. Però no seran raó de denúncia si, símplement, s'utilitzen com a joc còmic.