Silencis

informació obra



Direcció:
Claire Ducreux
Companyia:
Muzikanty
Intèrprets:
Muzikanty
Estrena:
FiraTàrrega 2016
Sinopsi:

Solo de dansa, teatre-visual i humor de carrer. Una peça que neix de la necessitat de compartir l'espai-temps transparent que envolta el silenci, de compartir una essència poètica, un tempo, una mirada sobre allò imperceptible... Un instant propici per veure ballar les coses immòbils, per sentir-se infinitament viu. Un arbre que s'estremeix. Una ànima que balla. Una invitació a respirar junts al ritme lent i profund de la vida.

Crítica: Silencis

10/09/2016

Podria subsistir la clochard de la Claire Ducreux després d'una explosió nuclear? És eterna

per Jordi Bordes

CLaire Ducreux té un personatge que la representa a escena. Com si fos el nas vermell d'un pallasso. El seu treball és per acumulació. I aquell personatge enamoradís, romàntic, juganer, però solitari i amb una gavardina de llargues butxaques com a única propietat té una segona parrt.. Si va ser Refugiada poètica, ara és refugiada política a Silencis, el seu darrer treball. El seu paraigües no escup neu com sempre, sino que ha quedat cremat i treu fum. El rostre de la clochard apareix tacat pel sutge. Només l'esquelet d'un arbre l'acull. Si és preciós pder viure una escena de tendre amor sense paraules entre una indigent i un espectador, encara ho és més després d'una explosió. Perquè la fragilitat, que podria haver quedat partida, s'ha vinclat com una branca tendra i ha superat la mort. I,fins i tot la por i la desconfiança a l'altra. El personattge de Claire és etern. Dels seus dits en creixen roses vermelles, que tremolen, s'amaguen, i generen una connexió sincera, absoluta amb el públic. 

Claire continua augmentant la qualitat del seu moviment, convertint-lo en joc i raó dramàtica (si s'arrauleix a les cames del que voldria que fos el seu company, per exemple). Es nota la presència de Toni Mira, el coreògraf de Nats Nus que va compartir coreografia amb ella a En attendant l'inattendú (Tàrrega, 2010).