Silver Ballad

informació obra



Companyia:
La Súbita
Sinopsi:

I si la primera persona a trepitjar la lluna hagués estat una dona? A aquesta lluna hi esteu totes convidades. La Súbita proposa un retrobament entre tots els cossos passats, presents i futurs, un akelarre, una celebració infinita.

Amb Silver Ballad, La Súbita proposa un viatge poètic pels cossos que les habiten, un homenatge a les dones que les inspiren i a les ballarines que deixen rastre sobre elles. És la cerca i la descoberta d’un espai de llibertat i seguretat. És la conquesta d’un oasi de pols lunar.

Crítica: Silver Ballad

28/10/2021

Invisibilitzades

per Jordi Sora i Domenjó

En el marc del Festival Dansat 2021 del SAT Teatre, va tenir lloc l’estrena de l’espectacle Silver Ballad de la companyia La Súbita: Laura Alcalà i Emma Ribas. El punt de partida és una pregunta que pot resultar insidiosa: per què hi ha tan poques dones en càrrecs de responsabilitat en el món professional de la dansa, quan resulta que la immensa majoria de les estudiants són noies? I al voltant de la qüestió despleguen un espectacle amable i entusiasta. Podrien haver optat per fer-ho des de la indignació; raó no els en faltaria pas. Però és infinitament més profitós el seu plantejament: evidencien aquella irregularitat en diverses escenes. Una de les més destacades un joc de miralls, darrere dels quals s’amaguen i des d’on queden invisibilitzades per al públic. Mentre que, alhora, fan un homenatge a totes les dones de qui han après el seu mestratge, testimoni de la feminitat de la dansa. La peça permet gaudir d’aquestes dues intèrprets, capaces de muntar-se una festa final de celebració amb el públic o de desplegar un ric fraseig coreogràfic en els duets, i també d’accentuar els solos de la peça des de l’acompanyament i l’estima que totes dues demostren per la dansa i per elles mateixes, com a professionals esforçades per seguir endavant, malgrat els evidents entrebancs del masclisme estructural imperant.

Publicat a El Temps de les Arts