Simplemente Clara

Circ

informació obra


Direcció:
Raimon Ruiz, Blancaluz Capella
Composició musical:
Raimon Ruiz
Intèrprets:
Raimon Ruiz (construcció i manipulació)
Companyia:
Duo Laos
Sinopsi:

Pausada, tendra, sensible… Així és la Clara, la protagonista d’aquest espectacle de titelles: una petita pallassa que vol patinar, sempre amb l’ajuda del seu inseparable titellaire, tot i que això no importa massa perquè és un d’aquells éssers que no importa què fan, sinó què són… No hi ha diferència si està asseguda o dreta o si, després de molt esforç, aconsegueix caminar per la corda fluixa. Ella és simplement la Clara, i enamora tothom amb la seva personalitat magnètica. Aquest cop, però, la Clara no vindrà sola, l’acompanyarà un amic d’una altra galàxia…

Crítica: Simplemente Clara

09/05/2015

Bona tècnica dramatúrgia incerta

per Jordi Bordes

El treball de marioneta és molt tècnic i tendre pels seus personatges, com ara la pallassa funambulista que també demostra la seva capacitat en caure amb uns patins. La marioneta sembla que dialogui amb el manipulador: es miren, ella li plora, li demana (sense paraules) que l'ajudi, que la reconforti... és el moment més bonic de tots. Però per la peça abans ha passat una mena de gurú (que fa circ perquè s'aguanta només amb un bastó com les estàtues humanes de Londres evocant Ioda de Star Wars) amb un discurs molt pensat per als adults. De totes maneres, la manera de moure's de les marionetes captiva la canalla. Però els moviments són reiterats, la manipulació de la pallassa, o del presentador o de l'extraterrestre es mou amb uns fils similars; no hi ha varietat en l'exposició de diferents personatges. I la història amb el sofà groc ratlla el surrealisme més innocu: Hi ha una gran desproporció entre el pes en escena del petit mobiliari (absolut) i l'ínfim recorregut de la trama. Cal estirar els fils de la trama, donar una motivació pel canvi de personatges; establir-hi alguna relació...



Trivial