Sin fronteras

informació obra



Direcció:
Thomas Richards
Intèrprets:
Alonso Abarzúa, Gina Gutiérrez, Juan David Salazar, Felipe Salazar , María Solarte, Javier Cárcel Hidalgo-Saavedra, Lynda Mebtouche
Dramatúrgia:
Thomas Richards
Ajudant de direcció:
Cécile Richards
Companyia:
Thomas Noone Dance
Autoria:
William Shakespeare
Sinopsi:

Sin Fronteras' transcorre dins d'una ONG després del terratrèmol de l'any 2010 a Xile. Un grup de voluntaris arriba per ajudar a les víctimes del desastre. Allà, en el seu campament base, amb intenció terapèutica, els voluntaris expliquen als nens perjudicats per la catàstrofe, un conte escrit per Heinrich Von Kleist el 1808. Juntament amb els espectadors, els voluntaris són arrossegats a la història d'una dona que, a Santiago de Xile el 1647, escapa de la seva execució just abans de morir, només per ser assetjada de nou per la tragèdia en mans d'una multitud enfadada que acaba matant-la. La representació de la història que duen a terme els voluntaris de l'ONG per als nens revela profundes fractures dins d'ells mateixos i amb el seu entorn.

El muntatge reflexiona sobre aquelles fissures que s'obren en la societat i els individus que la componen després d'una catàstrofe natural, posant en evidència la precària estabilitat de la nostra civilització.

A través de l'entrellaçament de textos contemporanis amb altres antics i poètics, cants tradicionals i marionetes, l'espectador és traslladat d'un univers realista a un altre grotesc i còmic, en el que els voluntaris ja no són únicament personatges del drama, sinó persones les quals a través de l'acció donen respostes als temes que la peça ha qüestionat. Atrapats en les salvatges corrents d'un tsunami, tant els actors com els espectadors, són conduïts des d'un trepidant territori de teatralitat cap a aigües més desconegudes, en les que es poden revelar aspectes íntims i subtils de l'ésser humà.

Crítica: Sin fronteras

22/12/2017

Teatre, ritual i retorn a les essències

per Manuel Pérez i Muñoz

La màgia efímera del teatre en alguns moments li juga a la contra. La falta de memòria va lligada, en alguns casos, a la falta d'autoreflexió. Per això pràcticament ningú recorda les teories de Jerzy Grotowski, un corpus que va marcar un abans i uns després en la concepció del fet escènic i la naturalesa de l'intèrpret. La noció "d'actor sant" té poc ressò en les nostres institucions formatives, per això té tant de valor la visita del nou projecte del Workcenter.


Workcenter Studio in Residence és una nova companyia sortida d'un taller del centre de formació que continua la tasca pedagògica del mestre polonès a la Toscana italiana. Thomas Richards, hereu teòric i pràctic de l'univers Grotowski, signa un muntatge que té la principal virtut d'acoblar diferents capes que a tall de cortines ens ajuden a penetrar de forma progressiva la mística tel·lúrica i en alguns casos hermètica dels rituals grotowskians.

'Sin fronteras' s'aferra a un fil narratiu –la història d'uns cooperants– per plantejar un joc de miralls entre la narració central i un conte de Heinrich Von Kleist del 1808 que s'ambienta dins d'una tragèdia semblant al context de partida, un terratrèmol a Xile. A poc a poc, el joc de capes va despullant els mecanismes de la narració, una transformació a través de danses, música i elements tradicionals de cultures de diversos països del món. Ell viatge va a l'essència de pulsions físiques, cançons i elements ancestrals que acaben per mostrar l'esquelet mateix del fet narratiu i actoral.

En pocs minuts la connexió primigènia del teatre i el ritual es fa present, essència grotowskiana en estat pur. Pel camí, i de forma gradual, hem assistit amb un assaig narratiu del llegat del mestre, sense arrogàncies impenetrables. Amb una absoluta entrega a la causa, els joves intèrprets han aconseguit un producte d'alta volada que brilla amb especial fulgor durant la reproducció d'hipnòtics moments de ritual que ens connecten amb alguna cosa llunyana i, al mateix temps, ben familiar.


Trivial