Ens movem entre els xous temàtics de Disneylàndia i Port Aventura passant per les bandes sonores de les produccions cinematogràfiques de ca n'Ànec Donald dels últims temps. Es tracta d'un espectacle familiar eminentment musical que recrea els temes principals dels personatges de ficció de l'imaginari infantil, des de Tarzan o Hèrcules a la Ventafocs o Pocahontas.
Tots ells, prínceps, princeses, herois, malvats o bons jans participen, quan ja estan gairebé a l'atur de les seves ocupacions, en un concurs televisiu estil càsting per optar a formar part d'una pròxima producció de dibuixos animats. Qui guia el xou és un locutor que té la veu en off de l'actor Roger Pera i que recorda el to solemne olímpic del desaparegut Constantino Romero.
El guió marca les pautes de tota la trama, però de fet no hi ha una trama que plantegi, anusi i desenllaci en la línia convencional sinó que només serveix perquè cadascun dels personatges, individualment, en parella o amb l'ajut coral, faci el seu do de pit i demostri les seves aptituds com a cantant. Ressaca nostàlgica de l'«Oh Happy Day» de TV3 portada a espectadors primerencs que s'ho passen bé mentre les peces musicals o els personatges són molt coneguts, però que baixen en interès quan els personatges són menys coneguts i també quan, després dels cinquanta minuts de rigor actual en espectacles d'aquest àmbit, comencen —els més petits— a mostrar signes evidents que una hora i mitja és una mica excessiva per a l'auditori al qual s'adreça, tenint en compte, esclar, que el muntatge es basa únicament en la interpretació de cadascun dels personatges i que, com és evident per la sala on es representa, no pretén oferir un gran desplegament escenogràfic ni d'efectes de gran producció.
Segurament que si la proposta afinés la durada de l'espectacle, retallés alguna intervenció i concentrés més cadascuna de les escenes —tot i que cal admetre que els intermedis parlats són prou mesurats i gairebé de conveniència per facilitar el canvi de vestuari i caracterització— l'espectacle tindria una recepció més positiva per als primers espectadors.
El “talent” —parlant de «Singing Talent Show»—, que es busca en la ficció hi és en la realitat de l'escenari. Els vuit intèrprets donen tot el que poden aportar des de la seva capacitat vocal, però la sorpresa sobre qui acaba sent el guanyador del xou té un argument massa prim per acabar d'agafar consistència teatral. L'esforç i el currículum de la companyia —alguns dels intèrprets van intervenir fa unes temporades en el musical «Somriures i llàgrimes» a la mateixa sala— es mereixeria que el resultat fos més arrodonit i no es quedés en una mena de xou temàtic més propi de parc d'atraccions. (...)
