La bailaora María Moreno porta l’obra amb què ha enlluernat la XXII Biennal de Flamenco de Sevilla, un espectacle estructurat sobre un sol ball, la soleá.
Seguint la seva investigació de noves atmosferes dins el flamenc, María fa un pas més en la seva recerca vital i artística per explorar els límits d’aquest pal, i es replanteja el seu propi germen definitori en un viatge pel flamenc amb els particulars argonautes que l’acompanyen.
El seu moviment corporal no és més que el reflex de la seva inqüestionable llibertat artística, marcada pel valor que dedica a la tradició flamenca des d’uns codis actualitzats i contemporanis.
Així, després d’una primera explosió de la matèria comprimida —big bang— veurem com les partícules elementals que la conformen van apareixent fins a formar una única soleá que entronca amb l’origen dels temps i es projecta cap al futur.
Encara no hi ha crítiques publicades