El Teatre Romea cedeix l’escenari buit una nit perquè l’ompli Marcos Ordóñez, tot regalant al públic 60 minuts de poesia, prosa, teatre o cançons. El que desitgi o necessiti. Aquelles paraules que formen part del seu bagatge personal i artístic però que, tot i voler compartir-les, potser mai no les podria fer pujar a un escenari.
El SOLO és un modalitat artística que s’aplica més aviat a la dansa i a la música que al teatre. Un SOLO és també una manera d’afrontar un fet artístic. Sense ningú, sol davant el públic. En perill. Quedar-se sol en un escenari és el moment més excepcional per a qualsevol que tingui una relació vital amb el teatre.
Va ser una sorpresa i tot un plaer quedar atrapat en la vida, els records, les anècdotes, els episodis durs, divertits, tendres... de Marcos Ordóñez. El crític de teatre va irrompre en escena per captivar-nos amb el seu art narratiu, els fragments de les seves cançons favorites, el seu to sempre adequat, la seve seriositat, el seu humor. Una tasca compromesa: hauria estat molt fàcil (i perillós) caure en el "tostón" i les batalletes de tota una vida. Però no. En cap cas.