Somriures i llàgrimes

Musical

informació obra


Adaptació:
Juli Rodríguez i Maria Torras
Traducció:
Maria Torras (cançons), Juli Rodríguez (text)
Intèrprets:
Maria Torras, Albert Muntanyola / Jesús Fernández, Marta Torras, Enric Cusí / Dani Claramunt, Naiomi Weiler / Cristina Anchuela, Andreu Soley, Gemma Tomàs / Raquel Martín, Mar Puig / Claudia Gregorio, Enric Esclusa, Izel Serra, Itziar Pérez de Acha Fitera / Laura López, Ester Béjar / Patricia Vaca, Carles Pulido / Ivan Arévalo, Irene Santos, Clara Beacco, Andrea Montalbán, Jan Luca Forbicia, Marc Guzmán, Paula Escoda
Interpretació musical:
Juan Diego Fidalgo / Juli Rodríguez
Coreografia:
Maria Torras
Escenografia:
Dani Gener
Il·luminació:
Dani Gener
Vestuari:
Cristina Anchuela
Direcció:
Juli Rodríguez i Maria Torras, Jordi Aspa
Producció:
Ateneu Popular de Nou Barris
Sinopsi:

"Somriures i llàgrimes" és un musical que ha marcat la història d’aquest gènere teatral i que, gràcies a la pel·lícula protagonitzada per Julie Andrews, ha conviscut amb moltíssimes famílies durant molts anys. Una companyia de 25 cantants, actors i músics representen una versió sincera i emocionant d’aquest musical.

Maria, una jove aprenent de monja és enviada a fer d’institutriu de la família Von Trapp, formada per set nens i el seu pare vidu, un capità retirat de l’exercit. Maria es guanyarà l’estimació dels nens a través de la música, farà que aquella família recuperi l’alegria i enamorarà el capità Von Trapp amb la seva innocència i dedicació pels nens. Coincidint amb la invasió nazi d’Àustria la família Von Trapp haurà de fugir del país travessant les muntanyes amb l’ajuda de les monges del convent.

"Somriures i llàgrimes" és un musical ple d’emoció, cançons i melodies que de ben segur formen part del record de moltíssima gent.

Crítica: Somriures i llàgrimes

15/12/2014

'Somriures i llàgrimes' és un musical amb trampa d'origen. Una trampa de bona fe, esclar

per Andreu Sotorra

La història de la família Trapp ve de tan de lluny que ha arribat un moment que sembla que la ficció del teatre i del cinema hagi esborrat l'origen de la realitat. (...) Els muntatges que compten amb un potencial humà tan intens sense esperar-ne ben bé res a canvi respiren sempre un aire de voluntat aferrissada i a la vegada donen tot el millor d'ells mateixos. Darrere d'aquesta posada en escena de 'Somriures i llàgrimes' s'endevina una preparació artesanal perquè l'espectacle té un handicap que només es pot superar amb bona nota: el cor de joves dels set fills Trapp, que tenen, a més, al seu càrrec, l'acompanyament coral d'algunes peces essencials. (...)

'Somriures i llàgrimes' és un musical amb trampa d'origen. Una trampa de bona fe, esclar. Vull dir que els espectadors del segle XXI es poden pensar, d'entrada, que el sucre endolcirà més del compte la història, sobretot si vènen de la dècada dels seixanta. Però de seguida agafa un to diferent quan Maria arriba a la residència dels Trapp i es veu com el pare tracte els seus fills, a l'estil militar. A partir d'aquí, el canvi que s'ha de produir és previsible, l'enamorament gairebé també, i l'evolució de la patuleia dels set fills —dels setze als cinc anys— és la clau de tot.

Però quan més esgarrapa la història és quan entren en escena els nazis, cauen les banderoles amb l'esvàstica i apareixen els bracelets de l'uniforme amb el subtil canvi ideològic que fa que qui era un carter enamoradís de la filla gran es converteixi en un dels que obligarà el capità a reincorporar-se en una armada i una guerra en la qual no està d'acord.

La versió de la companyia destil·la bé tota aquesta trama i la fa intel·ligible. I es juga tot el bon resultat final amb les interpretacions solistes més destacades (les de Maria von Trapp, les de l'abadessa, les del capità... a banda de les corals ja esmentades). Es veu en tot el conjunt la passió pel musical, per mantenir-ne el mínim exigible, per no caure en una ambició de gran producció que es faria impossible en una sala mitjana com la del TGB.

I també es fa evident la consciència que es tracta d'un espectacle que sí que encaixa molt bé en una programació familiar, però que el fons de la història requereix el flashback de l'experiència adulta i de la mínima referència històrica. Sempre m'ha semblat que 'Somriures i llàgrimes' va saber expressar en lletra menuda i en plena ressaca bèl·lica allò que ningú encara no s'atrevia a explicar en veu alta a la dècada dels cinquanta del segle passat, després de la tragèdia que va deixar el nazisme.