Sonrisas y lágrimas

informació obra


És un musical que fa anys que roda i que arriba a Barcelona segurs d'un producte que ha d'atrapar pels hits més sonats. Al darrere, hi ha els productors de peces com "Hoy No Me Puedo Levantar" o "Los 40 Principales". Muntatges amb un afinat estudi que capta un públic determinat. L'espai escènic té notables sorpreses a diferència dels altres dos títols, en què es jugava molt més a un format de concert-espectacle.

Autor:
Richard Rodgers, Oscar Hammerstein II
Direcció:
Jaime Azpilicueta
Intèrprets:
32 intèrprets en escena
Músics:
Orquestra de 10 músics en directe
Producció:
Drive Entertainment, Vértigo Tours, Fluge, Actividades Culturales Riga, Què Arte
Sinopsi:

Sonrisas y lágrimas va ser estrenat el 16 de novembre de 1959 a Broadway, batent tots els rècords coneguts. Des de llavors mai ha deixat de representar-se en algun lloc del món. Ha estat vist per més de 45 milions d'espectadors en 24 països. 

Guanyador de 6 Premis Tony, 5 Oscars i 2 Globus d'Or, Sonrisas y lágrimas compta amb música i lletres de dos dels compositors més reconeguts del gènere: Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II. Dels escenaris va passar al cinema, convertint-se en el film musical amb major venda d'entrades de la història i una de les bandes sonores més populars del món. Ha estat traduït a desenes d'idiomes i avui en dia segueix sent un dels majors exponents d'entreteniment familiar al món sencer. 

Dirigit per Jaime Azpilicueta (Evita, Jesucristo, Superstar, My Fair Lady, Víctor o Victòria), compta amb més de 100 professionals que faran possible que pugi el teló en cada funció, 

Sonrisas y lágrimas és un musical d'una bellesa exquisida, amb una música meravellosa i una escenografia impressionant que compta amb els recursos necessaris per oferir una posada en escena espectacular, que cobreix les expectatives dels que adoren el musical i volen retrobar-se amb ell tant com de els que ho descobriran per primera vegada. 

Crítica: Sonrisas y lágrimas

09/06/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Una obra senzilla que es basa en dos grans elements: la cançó infantil "Do, Re, Mi..." i la interpretació del personatge protagonista (que, efectivament, respira emoció com també ho faria el personatge real). És un musical amb bons idees escèniques però amb uns resultats prims, que (si més no en la versió que es va poder veure a Saragossa i Sant Cugat del Vallès la temporada 11/12) fan patir per por a que s'esberli algunes de les parets mòbils. Es basa en un fet real: la sortida de la familia Trapp (que, posteriorment agafaria vlada com a colla musical als Estats Units) de l'Àustria prenazi. El pare, vidu i militar, no vol obeir les ordres de Hitler i decideix fugir quan l'amenaça ja sembla irreversible. L'ajudarà la jove monja desvagada que, feia poc temps, substituia l'enèssima institutriu dedicada a educar, alimentar i estimar la descendència nombrosa de la parella trencada. La mort de la mare es revela una raó m és del distanciament entre el pare i la canalla. Un fet que, dècades enrere, podia ser habitual però que avui topa amb una realitat habitualment més emparentada. Els avis veuran Julie Andrews. Els néts, s'emocionaran i riuran d'una història tant ingènua i simple com naïf. I no els importarà gens sortir cantant el "Do, Re Mi.." de bracet pel carrer. Programada en els mesos de major escalf (tradicionalment són els temps de millors ocupacions a la cartellera de Barcelona) aspira a ser un dels destins fixes de les srtides teatrals familiars.