Souvenirs. Projecte Artístic Comunitari

Teatre | Nous formats

informació obra



Direcció:
Marta Galán Sala
Dramatúrgia:
Marta Galán Sala
Text:
Marta Galán
Sinopsi:

Quines són les empremtes que deixa en els cossos i en les ments la guerra i el feixisme?

Amb aquesta primera premissa engeguem la tercera exploració escènica de La Bellesa; i ho fem a partir de documents i objectes del passat que donen peu a diferents relats de vida: cartes, contractes laborals, títols i certificats oficials, poemes escrits en tovallons de paper, peces de roba, objectes quotidians, fotografies… Relats encarnats que conviden a una presa de consciència col·lectiva sobre la manera en què les guerres i els feixismes esquincen les biografies i deixen una empremta inesborrable. Narrar per resignificar i guarir.

Comptem també amb la participació d’un grup de dones i homes de la ciutat d’Eindhoven (Holanda) que, a través del format de la videocorrespondència, aporten una perspectiva europea a aquesta memòria intrahistòrica sobre la guerra, el feixisme i la repressió.

El projecte Souvenirs és la continuació natural del treball realitzat durant els darrers 3 anys amb el col·lectiu de La Bellesa en col·laboració amb Antic Teatre i amb la directora i dramaturga Marta Galán Sala. Després de la participació en un projecte de districte/barri el 2016 (La Bellesa, Antic Teatre 2016), va arribar la participació en un projecte de ciutat (ART I PART, Projecte Rebomboris, La sala de La Bonne 2018). Pels participants suposa un nou repte que els apodera, els encoratja i els connecta a altres realitats, augmentant així la seva participació en la cultura de la ciutat (i en la d’altres ciutats) i consolidant la seva pràctica setmanal com alguna cosa que els fa feliços, els ocupa i intensifica la seva vida en relació al present i a la vida cultural del barri i de la ciutat.

Crítica: Souvenirs. Projecte Artístic Comunitari

29/10/2019

Endreçar les calaixeres amuntegades de temps

per Jordi Bordes

Marta Galán és una dramaturga pacient, de les que escolta i reordena, sistemàticament i amb molta sensibilitat. Ara, amb els participants del Projecte de Teatre Comunitari de l'antic Teatre, ha decidit buidar els calaixos i fer net de desgreuges per empoderar unes àvies que reivindiquen una segona joventut. De manera similar als personatges d'Un dia qualsevol. Des de Souvenirs, decideixen exposar aquelles pedres a les sabates que els va fer perdre oportunitats vitals. Són souvenirs de nostàlgia, de molta tendresa pe`ro també que marquen un perfil de trajectòries vitals de lluita constant (Molt probablement, la seva praxi combrega amb les tesis de Grrrls!!!, estrenada al Temporada Alta i que es verrà puntualment, al CCCB).

El joc del teatre comunitari parteix de la narració brfeu de petits capitols dels propis testimonis.La intimitat passa a aser compartit i conviscut des de la major nuesa possible a l'escena. Pero Galán ha trobat un recurs preciós amb els calaixos, tots diferents, plens de serradures (allò que ha esdevingut pols), i el que sí que condensa la memòria, el record. També inclou referències com els pensaments de Hannah Arendt (també Victòria Szpunberg la va voler introduir al seu muntatge Amon mundi. Deia la filòsofa que el futur sembla molt més obert que el passat, que ja ha traçat un camí concret. Però, probablement Harold Pinter i els actors d'Una altra nit, discreparien: perquè la memòria és líquida i cada persona se la fa a la seva mida per justificar allò que, potser, li causa vergonya.

En tot cas, aquests Souvenirs no parlen de passat i nostàlgia, si no que evoquen un present i un futur que volen ser viscuts, com l'última cullerada de la confitura de l'armari: amb plenitud. Des de les imperfeccions, però amb la voluntat de no desaprofitar res més.