Spazi...O

Circ

informació obra


Direcció:
Dikothomia Cía., Marta Torrents, Hilton Bastos
Intèrprets:
Barbara Govan, Endika Salazar, Johnny Torres / Michelle , Stefan Sing (malabars)
So:
Alfonso Alonso
Companyia:
Minusmal
Sinopsi:

Espais sense espai. Parets imaginàries separen realitats simultànies, on allò efectiu no té valor pràctic.

Una dona, un home i totes les seves relacions: dos amics, una parella, els nens, aquells avis, un pare i una filla…

Emocions que atrauen i rebutgen, apropen i allunyen en la cerca d’un sentit a la pròpia realitat, per subsistir junts sense deixar de ser un. Transformant la letargia de la convivència amb un final inesperat.

Crítica: Spazi...O

11/05/2015

Un calvari de dramatúrgia

per Teresa Ferré

Un home i una dona comparteixen un espai i alguns objectes. Quina és la seva relació? Aquest és el punt de partida de l’espectacle “Spazi...o”, una proposta sense text, marcada sobretot pel moviment i que té la pretensió d’explicar múltiples relacions entre una parella (amistat, amor, família...). 

El resultat, però, és una dramatúrgia que es converteix en calvari per a l’espectador perquè ni el ritme de l’espectacle, ni el canvi de situació arriben amb la claredat suficient al públic per a entendre de què se li està parlant. Així, quan ja teníem clar que estàvem al davant d’una parella enamorada la cosa ens conduïa a una conversa entre mare i filla. Tampoc l’ús dels objectes, especialment els coixins que tenen gran protagonisme, ajuden a la progressió de la història, ni la música serveix per a poder captar la divisió entre escenes. 

La plaça de la Llibertat de Reus segurament tampoc era el lloc idoni per aquesta proposta, ja que si es volia transmetre certa intimitat, un espai tancat hauria estat més oportú. Pel que fa als exercicis de circ, Endika Salazar demostra que té bon domini dels malabars, mentre que Barbara Govan només es llueix realment com a trapezista en el número final. La bona tècnica física, però, no és suficient per a un espectacle que només té cert sentit en els darrers minuts quan, després de tres quarts d’hora de letargi, s’accelera l’acció i es permet que l’espectador capti la conclusió a la qual han arribat els dos protagonistes.