Spectrum

Dansa

informació obra


Companyia:
Acosta Danza
Sinopsi:

Un repertori de cinc peces que porten el segell de la Cuba més moderna i contemporània.

No perdeu l’oportunitat de veure aquest singular repertori de cinc peces que porten l’inigualable segell de la Cuba més moderna i contemporània. Inclou obres ja existents i també noves peces d’artistes cubans, així com coreografies d’artistes reconeguts mundialment.

L’estrella del ballet internacional Carlos Acosta va fundar la seva pròpia companyia el 2017. Creada en un moment en què Cuba s’obria al món, la seva companyia, Acosta Danza, posa llum a la riquesa de la cultura cubana i els seus artistes, la seva contemporaneïtat, el seu ritme i la seva tradició

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Spectrum

27/03/2023

Acosta Danza a La Factoria Cultural de Terrassa

per Júlia Vernet Gaudes

En el marc de la Quinzena de Dansa Metropolitana, el dissabte 25 de març es va poder veure a LaFACT Cultural de Terrassa Spectrum, un repertori de cinc peces curtes de coreògrafs diferents interpretades per la companyia cubana Acosta Danza, creada el 2017 per Carlos Acosta, un dels ballarins de ballet més internacionals de les últimes dècades. La primera peça que es va representar, Alrededor no hay nada, era una creació del madrileny Goyo Montero, coreògraf associat a la companyia, en la que els ballarins donaven cos a poemes narrats de Vinicius Morales i Joaquim Sabina; un espectacle de llums suggerents i cossos seductors per despertar l’apetit dels espectadors. La segona i potser més coneguda va ser Faune del belga Sidi Larbi, un dels coreògrafs més reconeguts actualment en l’escena contemporània europea, amb la música de Claude Debussy. Malgrat l’ovació del públic i l’emotivitat de la peça, he de dir que no hi vaig acabar de connectar, no sé si per una qüestió d’interpretació (Zeleidy Crespo i Alejandro Silva) o simplement per tenir-hi massa expectatives, però clarament és un dels duets de repertori contemporani més bonics.

La que més vaig gaudir va ser Performance, de la coreògrafa nord-americana Micaela Taylor, estrenada al gener a la Royal Opera House de Londres per la mateixa companyia. Una exploració visual i corporal del ritme interpretada per 7 ballarins, que combina la dansa contemporània amb el hip-hop, creant un llenguatge coreogràfic i estètic propis que atraparen el públic. La penúltima peça, Nosotros, va ser un duet més clàssic coreografiat per Raúl Reinoso, ballarí de la companyia; un petit poema ballat sobre l’amor en les relacions de parella. L’última peça que va tancar la nit va ser De punta a cabo, la més representativa de la companyia, ja que recull els contrastos socioculturals, dansístics i musicals de la Cuba contemporània. Coreografiada per Yaday Ponce sobre l’original d’Alexis Fernández (Maca), la peça combina amb tota naturalitat el ballet clàssic amb l’urbà i danses cubanes, amb unes ballarines sobre puntes i d’altres amb bambes, un reflex de la mateixa societat cubana.