Superbleda

Familiar

informació obra


Direcció:
Pere Hosta
Intèrprets:
Helena Escobar, Babou Cham
Escenografia:
Pep Aymerich
Vestuari:
CarmePuigdevalliPlantéS
Producció:
Temporada Alta 2016, Cia. La Bleda
Dramatúrgia:
Babou Cham
Estrena:
Temporada Alta 2016
Sinopsi:

És un avió? És un ocell? No, és la Superbleda. Tots tenim superpoders. Els tenim tan amagats que costen de trobar, però, quan els necessites, apareixen. La Superbleda té la força d’una formiga perquè pot aixecar set vegades el pes d’una formiga, té el poder de desaparèixer perquè només aclucant els ulls ja no hi és, i pot salvar a qui convingui només dient “un-dos-tres-salvats”. Però quan sorgeixi un problema “real”, una necessitat “real”, ella tindrà el superpoder més real de tots: la imaginació.

Recomanat a partir de 3 anys

Crítica: Superbleda

02/03/2017

Pot ser un antiheroi una superwoman?

per Jordi Bordes

L'humor es troba en la contradicció. Per això, està molt ben trobat que la clown Helena Escobar (amb el nom artístic de La Bleda) jugui a ser una heroïna de còmic. De fet té un cert aire de la companya d'aquell mític Superlópez. Ella només ho és quan juga en les atraccions del parc i sempre amb la seva ajuda de Superpot, sens dubte un company de batalla per combatre les maldats del malvat Sorollaku. A la tendresa d'una clown que juga amb el seu cor d'infant sense reserves, se li suma una idea fèrtil i un espai mo,lt suggerent.

L'obra, que tot just comença a escalfar motors (es va estrenar al Temporada Alta), necessita que creixi en joc amb l'espai. Entenent que la situació del món del clown no pot ampliar massa una evolució de la trama, cal que aquesta nena que somnia a pacificar el món, aplacant el món dels sorolls (una idea que ja s'intuïa a Electric Babyland, també amb una dramatúrgia massa desajustada tot i el suggerent univers de sons i música) desenvolupi més les ganes de jugar i compartir aquesta ingenuïtat amb la canalla. La intenció que tothom té poders (filosofia del benaurat Capità Enciam i els seus petits canvis que són poderosos) dóna per a construir algun fil que tensi l'escena fins a l'aparició del Superpot, un company de batalla que permet dialogar i jugar (com el Capità Invisible de l'Alícia al país de les meravelles, de Marta Buchaca) construint un antagònic a escena. Pere Hosta, sense anar més lluny, va saber estirar des del clown la situació de la parella a Pájaru per a adults, combinant l'humor més desbarrat amb la tendresa més fràgil. La Bleda trobarà, amb més funcions, les esquerdes per bastir i dotar de ritme una peça que, de moment, promet més aventures que el Superman de torn. Que tremolin els de la Marvel!