Thomas
Ostermeier torna als escenaris catalans amb una obra d'un autor poc conegut en
aquestes contrades: Herbert Achternbusch (Munic, 1938), un artista polifacètic
(cineasta, escriptor i pintor) embolcallat d'un cert aire de maleït.
Achternbusch va publicar Susn el
1998, una obra que l'autor va concebre per a quatre actrius de les edats
adients per explicar la història d'una dona des de la seva adolescència fins a
una decrèpita maduresa. Suns (Susanna en col·loquial bavarès) és una jove
apostata sense saber-ho; la seva entrada
a la joventut va acompanyada una pesada càrrega derivada de la seva educació
catòlica malgrat ser d'ascendència jueva. La noia inicia un camí de revolta
contra els constrenyiments de la moral religiosa en una societat rural ancorada
en la tradició. Una dècada després, Susn s'ha traslladat a la ciutat. Allí,
entaforada en un sòrdid espai llogat, intenta escriure: la seva veu és força
amarga. Amb 37 anys, la veiem casada amb un escriptor lliurat a la seva obra i
insensible a les demandes d'afecte o cruament sexuals de la seva esposa. Han
passat deu anys més, castigada per la vida i l'alcohol, Susn retorna a l'Església
sense fe però amb la ferma voluntat de la desesperació. Ens trobem davant d'un
text l'ordenació temporal del qual esdevé el contrapunt perfecte al deambular
caòtic de la protagonista. Susn ha encetat una revolució molt personal i en
solitari que l'aboca a l' infortuni. Malgrat ser una víctima, es fa molt
difícil fer costat a la protagonista, l'autor i el director en fan un cruel
retrat: la seva misèria moral, si bé prou justificada, abraça el classisme,
quan no la xenofòbia, i el sexisme més pervers. Un text difícil i terrible que
destil·la una visió tràgica d'un univers femení encara actual.
Ostermeier ens serveix aquesta Susn de la mà de l'esplèndida Brigitte
Hobmeier (amb qui ja havia treballat a Die
Ehe der Maria Braun). Una única actriu per a un immens monòleg intern,
esquitxat de petites, subtils, però claus, intervencions de l'actor Edmund
Telgenkämper que actua com a perfecte partenaire
al servei de l'actriu. Quatre dècades d'una mateixa tràgica existència
presentades en una progressió molt significativa de tons i volums de veu.
L'espectacle Susn condensa tot
l'ofici i la intel·ligència escènica que han fet pujar Ostermeier al gran podi
del teatre. L'ús magistral de les càmeres en directe que amplien i multipliquen
les perspectives i un llenguatge escènic aspre i contundent ens deixen imatges persistents com la dels
maltractaments autoinfligits (?) en una escena certament brillant. Per contra,
l'espectacle se'ns fa feixuc en el subratllat de la caricatura estrident i
allargassada de l'alienació final.
