Sweat & Ink

Circ

informació obra


Sinopsi:

Sweat & Ink és una exploració de la memòria i de les relacions a través de metàfores acrobàtiques: quatre humans lluiten amb els seus propis defectes i limitacions mentre es refreguen amb les vores aspres de la imperfecció.

Podria una memòria perfecta donar la felicitat perfecta? O pot haver gràcia en la nostra imperfecció, bellesa en l’esforç mentre ensopeguem amb els reptes vitals?

Bonic, desordenat, dolorós i divertit, es tracta d’un espectacle que et farà quedar amb la boca oberta, plorar, riure i pensar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Sweat & Ink

23/05/2022

Ai, Svetlana

per Jordi Bordes

Cirque Barcode ha hagut d'adaptar, si us plau per força, una història sobre l'amistat i la memòria. El seu Sweat & Ink té, en realitat, una frla de sèrie. La companyia consta de cinc intèrprets i una d'elles (la que protagonitza el paper central de la peça) va patir una lesió a la barra russa, que els ha obilgat a rellegir tots la peça per aconseguir que rodi, mínimament. Sense avís, la peça semblava una gallina sense cap, que picotejava a banda i banda sense massa sentit. Començant perquè el paper d'aquesta Svetlana que rep un cop al cap i perd la memòria l'interpretava un noi. Podria haver estat una raó dramatúrgica e canvi de gènere però estranyava perquè no es justificava en cap moment en la funció. Potser millor hagués estat aclarir la situació i provrar de fer l'actuació un cop tothom sabés la dificultat.

En un circ abstracte, la falta d'un intèrpret implica el canvi de disciplines a interpretar. Però la raó dramatúrgica no n'ha de perquè soritr gaqire damnificada. Quan el que es aprla és sobre una pèrdua de memòria acidental amb visites a metges i les trobades amb els amics, que proven de refer ponts en un cervell que ha quedat en blanc, és molt més greu. Més, sobretot, si es parteix d'un text concret, que s'ha traduït en versió subtitutlada i que no es troba la manera de substituir-lo. El treball de vídeo, mil·limètric (però que en modifica la visio depenent de l'angle de la platea, encara el fa més innaccessible, i fins a un punt ridícul.

Potser, en aquets cas hagués estat més honest alternar els números de circ de molt risc i bellesa interpretativa (amb un treballat exercici de mà a mà amb verticals que roten el cos uns 180 graus, amb banquines de molta alçada i amb número de bàscula extraordinari ) amb la narració de la trama, com si fos un conte a la vora del foc. Possiblement, aquesta sinceritat el públic l'hagués aplaudit amb més empatia i convicció que un Sweat & Ink massa guerxo per poder-lo redreçar (tot i la voluntat entusiasta dels artistes a l'escena).