Tabarnak

informació obra



Il·luminació:
Nicolas Descôteaux
Escenografia:
Francis Farley
Vestuari:
Sarah Balleux
Direcció:
Intèrprets:
Antoine Carabinier Lépine, Julie Carabinier Lépine, Jonathan Casaubon, Jean-Philippe Cuerrier, Genevieve Morin, Nikolas Pulka
Músics:
Josianne Laporte, David Simard, Guillaume Turcotte
Autoria:
Rhum i Cia, Jordi Aspa
Sinopsi:

Autors de muntatges tan aplaudits arreu del món com l’energètic Timber i el molt salvatge i carnavalesc Barbu, els creadors de Cirque Alfonse provenen del petit municipi quebequès de Saint-Alphonse-Rodriguez. D’aquí ve el nom d’un col·lectiu dedicat al circ que, en els seus espectacles, fa sempre referències directes a la vida i la cultura popular de la part francòfona del Canadà. Aquest cop, s’inspiren en el lloc on van néixer i, en concret, en la petita església que funcionava com a centre de trobada de la seva comunitat. I és que, sí, aquest espectacle està fet d’espectaculars números de circ i, també, de grans dosis d’humor i dels elements propis d’un musical. Tot, per celebrar el cel, però també l’infern i tot el que hi ha entre tots dos. Perquè Tabarnak potser passa en un temple, però el seu títol és una paraula de l'argot francocanadenc que igual pot ser un insult com expressar dolor, ràbia o, simplement, sorpresa.

Un circ fresc i ple de vitalitat amb les arrels enfonsades en les tradicions i el passat del Quebec i servit per una companyia que, aquest cop, munta en escena una mena d’anàrquic Via Crucis musical en el qual l’orgue de l’església... esdevé un instrument al servei de l’espectacle.


Crítica: Tabarnak

24/07/2018

Circ musical ben festiu

per Jordi Bordes

La gran dificultat dels espectacles de circ són les transicions: Després dels número més espectaculars amb el reic tradicional de tambor la caiguda de cortines és descoratjadora. Però aquesta colla de Cirque Alfonse sembla que creïn a partir de les transicions, de jocs potser un pèl poca-soltes però que transporta el públic d'una acció a una altra. O d'una acció a una transició. I a una altra transició. I a una altra transició. La seva peça té aire de musical popular festiu, de molt bon rotllo. I, evidentment, d'alguns números de circ que es construeixen a partir d'elements originals: el joc de cintes es penja des d'una politja. O les cordes (que poden recordar el campanar de les esglésies) serveix per construir un equilibri similar al dels contrapesos. 

Sense una dramatúrgia evident, amb una acció per a empatitzar amb el públic (busca la connexió en directe des del minut zero), hi ha moltes ganes de jugar, de divertir-se. De compartir la complicitat amb els espectadors. Genial. Han entès que cal mostrar accions espectaculars de força i equilibri des d'una posició bes espontània. Ben festiva. I això és el que transmet. Com si fer dobles mortals i volar llançat per un gronxador endiablat fos la cosa més fàcil. Tene força,però sobretot són àgils i transmeten una energia molt positiva.

Diuen que forma part de la tercera generació de circ quebequesa. Aquestes latituds són un terreny ben fèrtil del nou circ. Des del Cirque du Soleil (Totem, Corteo, Saltimbanco, Alegria...) , i passant per la companyia Les 7 doigts de la main (PSY) amb una suggerent proposta fa una colla d'anys al Nadal del Mercat de les Flors. També en aquest grup s'hi sumen els Éloize (Saloon). El circ espectacular, suggerent i que sap fugir de la construcció d'una història i d'uns personatges autoparodiant-sea ells mateixos és la forma més honesta d'aconseguir una empatia amb el públic directe.