Autors de muntatges tan aplaudits arreu del món com l’energètic Timber i el molt salvatge i carnavalesc Barbu, els creadors de Cirque Alfonse provenen del petit municipi quebequès de Saint-Alphonse-Rodriguez. D’aquí ve el nom d’un col·lectiu dedicat al circ que, en els seus espectacles, fa sempre referències directes a la vida i la cultura popular de la part francòfona del Canadà. Aquest cop, s’inspiren en el lloc on van néixer i, en concret, en la petita església que funcionava com a centre de trobada de la seva comunitat. I és que, sí, aquest espectacle està fet d’espectaculars números de circ i, també, de grans dosis d’humor i dels elements propis d’un musical. Tot, per celebrar el cel, però també l’infern i tot el que hi ha entre tots dos. Perquè Tabarnak potser passa en un temple, però el seu títol és una paraula de l'argot francocanadenc que igual pot ser un insult com expressar dolor, ràbia o, simplement, sorpresa.
Un circ fresc i ple de vitalitat amb les arrels enfonsades en les tradicions i el passat del Quebec i servit per una companyia que, aquest cop, munta en escena una mena d’anàrquic Via Crucis musical en el qual l’orgue de l’església... esdevé un instrument al servei de l’espectacle.
L'inici és rar: un curiós zàping radiofònic que inclou declaracions del conseller de la Generalitat, Ernest Maragall; notícies sobre turisme i alguns hits de la música melòdica. Després, els artistes es vesteixen com jugadors d'hoquei sobre gel i animen al públic a fer l'onada. L'inici desconcertant dona pas a un recital de 80 minuts de música i circ que acaba amb el públic dempeus i els sis artistes (AntoineCarabinier, JulieCarabinier, Jonathan Casaubon, Jean-Philippe Cuerrier, GenevieveMorin, NikolasPulka) i tres músics (JosianneLaporte, David Simard i Guillaume Turcotte) saludant. Estaven cansats però molt somrients; i a més. van sortir al costat dels nens de la companyia i fins a un nadó de pocs mesos en braços de la seva mare. Va ser la cirereta a una bona nit de circ.
L'espectacle és molt vibrant i amb música potent i elevada, especialment la percussió, l'orgue i les veus. Està ple de picades d'ullet que se'ns escapen, però l'original i atrevida idea del muntatge és situar l'espectacle circense en una església i reciclar elements sagrats per fer circ: el finestral de l'església és una plataforma aèria per fer equilibris, el número de corda és una interpretació circense dels campaners de les esglésies, la sitja per a l'agua beneïda s'utilitza per fer un número de meteorits, la pica baptismal és l'escenari d'un número còmic. Els equilibris també tenen el seu sentit i algunes torres humanes semblen formes de mitra o bàculs. Darrere de totes aquestes idees hi ha el que volen explicar. Tabarnak està inspirat en l'església de Saint-Alphonse-Rodriguez, el poble quebequès que un dia va ser un lloc de trobada dels artistes. Amb tocs de musical de rock, la producció és una invitació a trobar-se, una celebració del cel i l'infern i tot el que hi ha entremig, una festa del circ, de la música i d'intentar arribar al cel. Un via crucis alegre i musical, diu la companyia.
Per a la gent que li agradi el circ, vulgui conèixer les últimes tendències i sigui fan dels espectacles de companyies canadenques (CirqueduSoleil, Els 7 doigts de la Main o CirqueÉloize), es tracta d'una proposta imprescindible.