Formes en moviment. A Tarannà la coreògrafa Maria Campos (formada a Salzburg i a Amsterdam) viu el canvi permanent de les formes: les del moviment, les textures d’un teixit, la transformació com a procés dràstic i subtil que deforma i reorganitza.
Aquest "Tarannà" combrega amb la sensibilitat de Claire Ducreux. Podria molt ben ser un complement perfecte al Réfugiée poétique que el Mercat de les Flors programa pels volts de Nadal. El treball de Maria Campos és molt tendre, suggeridor i positius. Té els desplaçaments amplis, l'elasticitat contìnua, el misteri de romandre tapada bona part de la peça i una mirada directa i sincera, amatent, com a punt culminant. Amb un espai sonor intrigant, que acaba cedint a una musicalitat molt senzilla, coherent amb el que s'il·lustra, la ballarina presenta un devessall de moviments d'una tela que la cobreix mentre es desplaça per terra. La verticalitat arriba poc abans que la mirada. Una peça que roda molt bé, amb un desenvolupament lògic a la trama coreogràfica i l'honestedat com a targeta de presentació. És d'una serena ingenuïtat que li permet ampliar el públic potencial. La canalla queda atrapada amb el joc de sota el llençol. La sorpresa agradable de la Setmana de Programadors de Temporada Alta.