Taxi

Teatre

informació obra


Adaptació:
Alberto Papa-Fragomén
Intèrprets:
Josema Yuste, Alfredo Cernuda, Felisuco, Esther del Prado, Amparo Bravo, Javier Losán
Escenografia:
Ana Garay
Il·luminació:
Carlos Alzueta
Direcció:
Josema Yuste, Alberto Papa-Fregomén, Carlos Belda, Jep Melèndez
Producció:
Cobre Producciones, Olympia Metropolitana, Nearco produccions
Sinopsi:

El nostre protagonista, taxista de professió, és un home aparentment feliç, casat, amb una vida tranquil·la i en certa manera, monòtona. Res més allunyat de la realitat. Està casat amb dues dones i vivint amb cadascuna d'elles en un barri diferent. Aquesta situació l'obliga a portar una planificació d'horaris molt estricta i a fer autèntics jocs de malabars per a poder acontentar les dues esposes. Realment, n'està enamorat i no desitja perdre a cap d'elles. Tot el seu pla se'n va en orris quan acaba, per accident, a l'hospital i el seu nom apareix per partida doble a la comissaria de policia de cada districte. Seran dues persones amb el mateix nom o una mateixa persona amb una vida doble? Això és el que intentarà descobrir la policia i ell provarà d'amagar-ho per tots els mitjans. Per fer-ho, comptarà amb la inestimable ajuda d'un veí molt incòmode.

Crítica: Taxi

13/03/2016

Pobre Ray Cooney!

per Andreu Sotorra

És dura la vida del taxista. I la d'aquest protagonista de Ray Cooney encara més. Però pobre Ray Cooney! Nascut a Londres el 1932 està a punt de fer 84 anys. I amb la seva llarga trajectòria i el seu pedigrí com a autor de comèdia, potser un dels autors anglesos més reconeguts en aquest camp, si pogués veure, i sobretot traduir i entendre, en què es converteix, en aquesta versió espanyola, la seva obra «Run for your five», estrenada el 1983 i retitulada fa més de trenta anys «Sálvase quien pueda» i ara «Taxi», potser sí que agafaria el primer taxi que passés pel Paral·lel i fugiria corrents.

De l'obra original, i sort d'això, només en queda la fusteria interna, l'embolic que s'embolica i s'embolica cada vegada més i que fa que l'espectador es pregunti internament: "A veure com se'n surt ara d'aquest daltabaix..." I Ray Cooney se'n surt, esclar que sí. I els intèrprets d'aquest «Taxi», també, val a dir-ho. Hi suen la cansalada i alguna cosa més. Però el llast és el contingut de l'adaptació que, per molt que sigui espanyola, cau en una mena de sornegueria més pròpia de la teleporqueria, de la brometa fàcil i casposa i de naftalina, lluny del que s'espera de la ironia i de l'humor si es vol fer una comèdia còmica i de bulevard.

La rastellera de tòpics de l'Espanya més carrinclona no hi falta. Ja sé que la intenció dels adaptadors és fer-ne befa, però diria que els espectadors d'aquí —fins i tot els amants del teatre de bulevard més bulevard— ha superat de fa temps aquest estadi i ja entén la sàtira social i política d'una altra manera.

Els adaptadors carreguen les tintes sobre un inspector clarament fatxa —sortit de les tombes del passat— que invoca José Antonio, el Caudillo, Primo de Rivera, el Cara al Sol i sempre amb el braç dret alçat i visques a Espanya per fer-li donar el tomb més previsible al final de la comèdia. En presenta un altre, d'inspector, amb gavardina i gos Watson (absent) i amb un aire de Colombo però sense que aquest acabi d'esbrinar res sobre el cas. (...)