Una diversió sense pretensions. Amb només tres petites pantalles a mode de biombo, un projector i unes màscares de cartulina de mig rostre i molt d'entusiasme es pot entretenir i divertir a l'audiència. La trama que explica la peça és molt entretinguda i que juga amb dos elements: que la trama no s'aaturi per estúpida que sembli i que la forma de presentar-ho sigui d'una forma inesperada, passant del gest, a la música i les ombres xineses. Hi ha una altra peça clau: controlar la gesticulació excessiva. Tot i que la peça és un divertit despropòsit eviten la sobregesticulació i és d'agrair perquè la peripèci no ho necessita (i els actors ja se senten satisfets amb el somriure còmplice no van a buscar l riallada sorollosa).
La trama és tant prima com la cartulina de les màscares: Com fer aixecar un funerària que no té feina perquè el seu antic amo s'ha especialitzat en anar dissecant totes les bèstis que troba pel bosc. Si els morts no arriben a la funerària, se'ls va a buscar . I si no moren persones amb recursos per pagar les exèquies amb benefici per a l'empresa, doncs se'ls empeny a dormir infinitament amb un cop de coixí. Tant bèstia com directa. Tot i així,aqiests antiherois de pega tampoc troben prou fortuna i han de passar a l'estratègia que, ja es veu a venir, no els hi acaba de fincionar (perquè si no, es cauria del conflicte). La persecució d'aquest fita, les peripècies per salvar els principis més evidents i la dèria de la dona de l'actual venedor de taüts en la cuina i el cant líric fan la resta. A la coctelera encara hi cap un enterramorts entregat i un expresidiari que vol rfer la seva vida i cau en el pitjor dels paranys: l'amor.
Peça desimbolta, sense manies, desinhibida i d'un humor blanc que pot recordar a comedies negrs com Ruddiggore dels Egos Teatre. No procuren posar cap mirall a la societat, símplement divertir-la superant convencions socials que haurien de permetre una convivència cordial entre els conciutadans. L'alcohol que corre per les venes del senyor Thrumble dsinfecta qualsevoil ferida moral. No pssa res si es mor algú abans d'hora si això ha de permetre aixecar el negoci. S'hi passa una molt bona estona i respira aquella blancor de comèdies de dissabte a la tarda al sofà de casa. Però amb el privilegi de veure-ho en directe, comprovant un canvi constant de personatges (sense més psicologia dramàtica que anar passant l'escena, anar superant el tràngol que planteja la peripècia vital dels seus personatges) i riure-se'n despreocupadament de tot plegat.
