The Greatest and 2nd Smallest Circus in the World

informació obra



Intèrprets:
Emanuele Fiandri, Lisa Skjøth Madsen, Lucca Tapino
Direcció:
Adrian Schvarzstein
Il·luminació:
Ivan Tomasevic
Escenografia:
Anna Mcneil, The Brunette Bros
Companyia:
Soon
Autoria:
Companyia Soon
Sinopsi:

Un caos ben compost. Un espectacle amb moltes cares. Un potent univers musical i un personal teatre de titelles. Escenari ambulant i circ en miniatura. Pallassos de refinada expressió… Brunette Circus no és només un circ, és una experiència amb fermesa danesa i temperament del sud. Un llenguatge propi i ple d’humor.

Crítica: The Greatest and 2nd Smallest Circus in the World

08/05/2018

Un passeig pel 'modus vivendi' del circ clàssic

per Núria Cañamares

Els hem vist dues vegades (a les fires Mediterrània de Manresa i Titelles de Lleida) amb petites variacions i la conclusió és la mateixa: aquesta tropa de clowns estan ben sonats. Brunette Bros instal·len el seu atrotinat camió-carpa de circ a la via pública i recreen el circ clàssic a la seva manera, ben caòtica.

Després d’una mica-massa-llarga benvinguda en què tiren, trenquen, mullen, escridassen i descol·loquen a tothom, conviden el públic a entrar al seu circ: “el millor i el segon més petit del món”. Una espècie de visita guiada pel seu modus vivendi en què mostraran la seva cadena de producció de crispetes –amb maionesa, que és l’especialitat de la casa!– i faran diversos números de circ. Amb animals diminuts com un rinoceront, una foca, un mico i un pingüí que faran equilibris amb una pilota i també amb els clàssics de l’espectacle circense: el culturista, la domadora, les vedettes, l’home bala... La música en directe i sobretot l’humor blanc i desenfadat acompanyen la proposta, que s’obre a poc a poc com una capsa de sorpreses.

Un dels grans atractius d’aquest estrambòtic circ són els quatre pallassos que li donen vida, uns personatges perfectament definits i entranyablement particulars. Hi ha el que viu la vida amb alegria, el que té el caràcter més que agre i rondina a tothora, l’introvertit a qui li costa comunicar-se, i l’excèntric.

Tot plegat un divertimento per anar descobrint “què coi fan?” que destil·la passió pel circ. Perquè la vida de l’artista és dura, però també molt bonica.