The hole

Teatre | Circ

informació obra


Autoria:
Yllana, Letsgo, Paco León
Companyia:
Yllana
Direcció:
Yllana
Vestuari:
Nicolás Vaudelet
Text:
Secun de la Rosa, Paco León (Destrozados)
Escenografia:
Miguel Brayda
Il·luminació:
Juanjo Llorens
Coreografia:
Guillermo Weickert
Caracterització:
Miguel Galeón, Kley Cafe
So:
Jorge Moreno
Assesoria de moviment:
Misha Matorin, Gabriel Chamé
Intèrprets:
Adrian García, Bruno Gullo, Alex Forriols, Samuel Gómez, Vinila von Bismark, Arancha Fernández , Mónica Riba Roque, Nacho Sánchez, Julio Bellido, Donet Collazo, Viviana Camino
Interpretació musical:
Sinopsi:

Un espectacle que sorgeix fruit de la col.laboració entre YLLANA, LETS GO I PACO LEÓN.

En aquest forat, capitanejat pels nostres incorrectes mestres de cerimònies, podràs veure les millors i més sorprenents actuacions d'artistes nacionals i internacionals. Un xou fresc i descarat, barreja de Teatre, Cabaret i convertit en un Club. Tot té cabuda aquí; números de nou burlesque, comèdia, música en directe, suggerents stripteases, números circenses del millor nivell realitzats per artistes convidats d'exitosa trajectòria, i fins i tot, una gran història d'amor.

A més, podràs prendre una copa o sopar mentre gaudeixes de l'espectacle en un espai diferent i novaiorquès al centre de Barcelona. Un autèntic cabaret-club a Barcelona!

Crítica: The hole

31/12/2013

Entreteniment en un tuguri sospitós

per Jordi Bordes

Té la pretensió d'entretenir i de sorpendre i ho aconsegueix a bastament. Convida a entrar a una mena de tuguri, una festa privada (encara que calgui passar per taquilla) en la que tothom posdrà abandonar les seves preocupacions mundanes i deixar-se persuadir pels jocs d'equilibri circense o vocal (amb el quartet a cappella). Hi ha, sí, actors d'striptease, però tractat amb un joc i una delicadesa (l'unic nu femení, és un joc d'ombres i les presències del masculí evoquen a un homínid primari que es deixa entabanar i que no té un mínim de preocupació per tapar-se. I la castanyola toca sola. 

Terremoto de Alcorcón és una divertidíssima mestra de cerimònies. La història, d'un surrealisme absurd, entretè i no es força gens per intentar introduir els altres números. Tot va com si fos de manera espontània, però tot està calculat, ben après. Es tracta d'un espectacle que és preferible anar amb grup o en parella. El servei de taules és diligent durant tot el muntatge. El Coliseum esdevè una mena de froat negre, com un cabaret d'entreguerres però per a res pretenen evocar la sinuositat del Cabaret ni tampoc la comèdia de Kurt Valentin. La seva història és molt particular: Terremoto presenta el seu xicot, un noi amb moltes dents i una cua llarga. Ella és del PPi ell progressista però sembla que són molt compatibles en la relació de parella. L'amor i l'humor triomfen.