The Inquisitive middle

Dansa | Nous formats

informació obra


Estrena:
Estrena absoluta al festival TNT Terrassa
Producció:
TNT-Centre d'arts Escèniques de Terrassa, MOM/ El vivero
Autoria:
Sonia Gómez, Lucy Suggate
Intèrprets:
Sonia Gómez, Lucy Suggate
Composició musical:
The Inheritors de James Holden
Il·luminació:
Cube
Sinopsi:

The inquisitive middle és un manifest, la combinació de 30 anys de moviment i dansa, un viatge performatiu d'exploració des de la resistència. Un temps per desfer i refer. La Sonia i la Lucy intentaran ajudar-se mútuament per captar l'impossible, quantificar l'esmunyedís, resoldre dilemes coreogràfics i enigmes teòrics.

Són dos ballarines en el mig del no-res. Saps Gerry? La pel·lícula de Gus Van Sant que mostra dos amics perduts en el desert.  La Sonia i la Lucy estan en una espècie de desert ballat. Com serà el seu punt de partida des del mig del desert? Comencen amb un manifest que resumeix els punts de vista en comú.

Crítica: The Inquisitive middle

14/06/2014

Solen dir que no ballen la música...

per Jordi Sora i Domenjó

Mercat de les Flors, 13 de maig de 2014 Sònar 2014 / Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art

Més enllà de les hordes de forans i autòctons que aquests dies ocupen el Sònar, amb els seus moviments a ritme de la música electrònica i avançada, es balla amb els sentits. Aquesta és la premissa. I va ser la dansa moderna, després la contemporània, qui s'encarregà de reivindicar aquest nou gest. Música i dansa són una trobada, un encontre, dos expressions emocionals que mai no s'han fugit però que el segle XX alliberà definitivament de subsidiaritat.

Aquest és el viatge conjunt que el reputat James Holden, protagonista aquests dies al Sònar, i Lucy Suggate i Sònia Gómez han presentat, després d'un primer tast al Festival Sâlmon del Graner / Mercat de les Flors l'octubre passat. The Inquisitive middle, com suggereix el títol de l'espectacle, són dues manifestacions artístiques en una, a partir de l'àlbum The Inheritors i les improvisacions i el treball coreògrafic de Sònia Gómez i de la seva intèrpret, Lucy Suggate.

Però el més destacable de la proposta no és només constatar aquella interacció entre iguals. El més fascinant és comprovar com es genera sobre l'escenari una experiència emocional nova: lluny de la densitat expansiva de la música de Holden i del gest introspectiu i simple de Suggate, aquesta sonoritat particular i aquest moviment en viu trenquen els límits de les respectives expressions per esdevenir una experiència nova. Alguna cosa així com qui contempla l'horitzó: sense cap límit. Potser aquesta sigui la millor herència que la música electrònica i avançada i la dansa contemporània puguin llegar al futur: una nova (i inescrutable) mirada.