The national body

informació obra



Dramatúrgia:
Pau Masaló, Irene Visa
Intèrprets:
Pau Masaló Llorà
Direcció:
Pau Masaló
Sinopsi:

La ficció més èpica i la realitat més discreta es troben cara a cara en un muntatge que pren com a punt de partida la figura d’un gimnasta de competició. A l’escenari, hi veiem el procés de mitificació d’un cos convertit en una eina política.

Possiblement haureu vist un partit de futbol o una competició esportiva i haureu estat part d’una multitud enfervorida que imagina per un moment que el prestigi, la vàlua i els valors del país o la comunitat a la qual pertany l’equip depenen de l’esforç d’un o de diversos esportistes. El cos d’aquests esportistes, com passa als gimnastes d’elit, deixa de ser un ens individual per esdevenir la representació d’un discurs col·lectiu, potser d’una idea política. I és que el poder és capaç d’utilitzar el cos com a eina i d’ignorar la individualitat que encarna. Us ho expliquen a escena l’actor i performer Melcior Casals i l’atleta professional Enrique Navarro. Tots dos tenen una trajectòria de prop de quinze anys al darrere i participen en una peça escènica que es basa en la confrontació entre el que veieu i el que escolteu. Un collage sonor de veus, sons i músiques comenta, contradiu o amplia les accions escèniques en una lluita pel control del relat, en un combat entre el cos i la llegenda. Hi ha, potser, cap manera més efectiva d’il·lustrar la mitificació d’un cos que sotmetent-lo a un discurs? Benvinguts a una ficció documental que promet mostrar-vos tot allò del que és capaç un cos. Qui sap si en podreu gaudir o si la vida real s’obrirà pas finalment. Mite o individu? Èxit o fracàs?

Ha creat el muntatge Pau Masaló Llorà, un director i dramaturg que també ha estudiat cinema i comunicació audiovisual i que fa de dissenyador gràfic. Ha estat cofundador i director de la companyia teatral Ignífuga i les seves creacions s’han vist tant a l’Estat com per Europa, amb parada a festivals que van del Grec al Temporada Alta, passant per l’Imaginarius de Portugal. Potser vau veure el seu muntatge Utopia al Grec 2017 o algunes imatges del pavelló del qual va ser cocreador i amb el qual, l’any 2019, Catalunya va guanyar el premi a la millor exposició en la prestigiosa Quadriennal d’Escenografia de Praga.

Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona i la sala Hiroshima.

La programació del De Grec a Grec està subjecta a les recomanacions de les autoritats sanitàries i a la incertesa de la situació actual.

Encara no hi ha crítiques publicades