Sí, ja sé que és un tòpic dir que els negres duen el ball a la sang, i que, quan caminen sembla com si ballessin,
però això es constata que és cert veient la companyia nord-americana Ailey II,
integrada en un 98% per persones de color, les que formen la generació jove de
ballarins de la companyia d’Alvin Ailey, el mític coreògraf de color que lluità
contra els prejudicis socioculturals i va crear un ballet negre americà de
qualitat.
Tant és si els ballarins de l’Ailey II no
executen un gest a l’uníson; tant és si
no són estrictes a l’hora de situar-se en el lloc que els pertoca en una fila;
tant és si el turmell els tremola quan lluiten per mantenir l’equilibri; tant
és si posen una mà a terra per aixecar-se; tant és si el moviment no arriba a
la seva màxima extensió; tant és..., perquè tots aquests desajustos queden difuminats
per un ball i una energia que s’escapa de l’estricte tecnicisme i transmet l’alegria
i el ritme del simple fet de ballar.
El programa inclou quatre obres de diferents
coreògrafs, agrupades en dos anys de creació: 2015 i 1960, seixanta-cinc anys
de diferència que no provoca cap desequilibri en el programa, doncs Revelations, la corresponent als
seixanta i obra d’Alvin Ailey, s’ha mantingut al llarg dels anys com una peça
de referència, conservant el segell del
coreògraf que va crear-la als vint-i-nou anys i en homenatge a les seves arrels
i records d’infància, plasmant escenes de l’església baptista de Texas dels
anys 30 així com vivien els negres un diumenge qualsevol.
Revelations va tancar la vetllada i provocà posar el públic dempeus inundats i excitats
pels moviments corporals i els extraordinaris ritmes d’espirituals, blues i gospel .
Sens dubte la música de les quatre obres és un
plat fort del muntatge. Noms com, per exemple, Fela Kuti, Olafer Arnalds, Jun Miaykre i
Alberto Iglesias, aquest últim molt reconegut en el nostre país per haver fet
composicions per Almodovar i guanyat més d’un Goya, creen un mapa de ritmes que de manera directa
traspassen la pell de l’espectador.
In &
Out, Gêmeos i
Something Tangible són les tres
obres creades l’any 2015 i l’autoria de les quals corresponen a diferents
coreògrafs. La primera d’elles, creada per Jean Emile, inaugura la funció i
exhibeix diferents formats de construccions coreogràfiques com si es tractés d’un mostrari. Something
Tangible, peça de Ray Mercer a càrrec
de dotze ballarins, es desenvolupa amb un exigent llenguatge coreogràfic i un
acurat disseny de llums, factors que potencien la creació d’ambients i de
textures dramàtiques. Els dos ballarins LLoyd
A. Boyd III i Gabriel Huyman van fer delirar al públic per l’extraordinària
interpretació de Gêmeos, de Jamar
Roberts, un deliciós i divertit pas a dos.
