Argentí de La Pampa, el clown Luís 'Loco' Brusca desplega en els seus espectacles un repertori de recursos tan ampli com la seva terra natal. Es va formar a Barcelona amb Jango Edwards, Albert Vidal i Johnny Melville, entre altres, i ha estudiat també les tècniques del Actors Studio o del butoh japonès. En 'The train... is gone!', que ja es va poder gaudir en el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà el 2018, interpreta a un entranyable rodamon que arriba a una estació quan acaba de sortir el tren que suposadament havia de portar-li cap a la seva estimada. Haurà d'esperar al pròxim i allí es queda amb la maleta, el ram de flors i un pollastre. A partir d'aquesta simple idea i amb quatre andròmines a l'escenari, el carismàtic actor i mestre de la pantomima es fica al públic en la butxaca amb el seu humor, a vegades blanc; unes altres vegades, més murri i més brut. Domina el llenguatge corporal disparant la comicitat i demostrant una gran capacitat per a transmetre emocions.
En els primers instants, la seva tendresa i pena per la pèrdua del tren recorden al Charlot de 'El chico' per a després anar traient-se del barret de copa diferents habilitats Molt divertida, encara que també inclou una àcida crítica a la situació actual, és la seva lectura de les notícies del periòdic, imitant les veus dels poderosos i les bombes de les guerres. També crida "gooool de Messi" per a rectificar divertit –"ah, perdó, que ja no és aquí!"-. El seu catàleg de disciplines inclou trucs de màgia, com quan aboca aigua en el diari doblegat i aquesta desapareix per a després aparèixer de color blau, i una sorprenent habilitat fent percussió amb culleres.
La còmica interacció amb els assistents va cobrant a poc a poc més protagonisme i anima a alguns a acompanyar-li en la seva espera i compartir jocs, música, baralles a càmera lenta i malifetes. Molt ficats en el paper, els participants a Reus van acceptar totes les provocacions (com ara, menjar un tros de pa que Loco Brusca va recollir de l'escenari després d'expulsar-lo de la boca).
A més de divertir, la comèdia, amb final feliç romàntic, conté una moralitat. Tots hem perdut alguna vegada algun tren, però arriben uns altres i cal viure el present, va dir el clown en acabar el 'xou', desitjant que el món canviï cap a l'amor. "Vaig deixar d'esperar els trens quan em vaig adonar que el tren soc jo, qui vulgui viatjar amb mi sempre trobarà un lloc al meu costat; el que no, que esperi", ha explicat l'argentí. A Reus, tot el públic va pujar al seu tren, instal·lat en l'espai de La Palma, i va acabar amb un extra de felicitat. Pitjor es deurien sentir els que l'endemà, acabat el Trapezi, van perdre el tren en topar-se amb el caos de Renfe.
