Tijuana

informació obra



Direcció:
Gabino Rodríguez
Text:
(basat en textos de Günter Wallraff, Andrés Solano, Martín Caparrós)
Ajudant de direcció:
Luisa Pardo
Escenografia:
Pedro Pizarro (pintura escènica)
So:
Juan Leduc
Il·luminació:
Sergio López Vigueras
Vídeo:
Chantal Peñalosa , Carlos Gamboa
Producció:
Lagartijas tiradas al sol
Companyia:
Lagartijas tiradas al sol
Dramatúrgia:
Luisa Pardo
Sinopsi:

Gabino Rodríguez (Lagartijas tiradas al sol: Está escrita en sus campos; Derretiré con un cerillo la nieve de un volcán; Montserrat, i El rumor del incendio), va assumir durant sis mesos la identitat de Santiago Ramírez, el treballador d’una fàbrica que ha de sobreviure amb el salari mínim. Un exercici de periodisme d’investigació i també un estudi sobre la mateixa idea de la representació.

Ser un altre, intentar viure la vida d’un altre. Tijuana és la primera part d’un retaule gegantí de teatre documental sobre l’ideal democràtic a Mèxic i la impossibilitat de realitzar-lo, que comprèn 32 reflexos dramàtics, un per a cada estat de la república.

Crítica: Tijuana

03/11/2016

Un espectacle necessari que t'obliga a reflexionar

per Aída Pallarès

És possible viure amb dignitat amb el salari mínim? Com ha canviat Veracruz? Per què una comunitat que només parla náhuatl està representada per polítics que només parlen castellà? 

I sí. Contra tot pronòstic,-ja que el teatre ha de donar més preguntes que respostes-, les Lagartijas ens diuen i expliquen per què. I de pas, ens foten una bona punyalada a l'estómac. Tres, de fet. La primera perquè tots som Tijuana: tots en un moment o altre hem "jugat a ser pobres" (què us penseu que fem quan viatgem a països menys desenvolupats?) fins que diem prou i tornem a la nostra realitat més o menys acomodada. La de queixar-nos per Twitter amb el nostre iPhone d'última generació mentre mirem l'última sèrie de Netflix. I no importa si la història de Tijuana és verdadera o falsa. És real.  La segona: perquè el relat verídic de Veracruz posa la pell de gallina i, ara sí, impresiona veure que hi ha un retorn a la comunitat. Que dir i denunciar això no només et posa en el punt de mira, també pot ajudar a canviar les coses. Bravo Luisa! I tercer: Perquè massa sovint confonem solidaritat amb caritat.  I davant de tot això, senyores i senyors, no importa que el mecanisme teatral utilitzat no sigui res de l'altre món (Veracruz és, en el fons, una conferència) o que ens estiguin explicant un sopar de duro (el més interessant de Tijuana és que no sabem on està la frontera entre realitat i ficció). Importa la valentia. La valentia d'aquesta companyia que després de posar els punts sobre les ïi al PRI i parlar amb noms i cognoms del narcotràfic mexicà, s'atreveix a fer un retrat del seu complicat i alhora fascinant país. Gràcies i bravo.