Titus Andrònic

informació obra



Dramatúrgia:
Israel Solà
Adaptació:
Israel Solà
Direcció:
Israel Solà
Intèrprets:
Marçal Bayona, Ricard Boyle, Òscar Castellví, Mireia Cirera, Ester Cort, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Marc Joy, Georgina Latre, Eleazar Masdeu, Xavi Soler
Vestuari:
Albert Pascual
Autor:
William Shakespeare
Traducció:
Salvador Oliva
Sinopsi:

El Teatre Grec, amb un aforament més reduït del que és habitual, esdevé un espai tan íntim com l’espiral dels til·lers del parc de l'Estació del Nord on la companyia Parking Shakespeare porta un decenni representant cada estiu a l'aire lliure obres del dramaturg anglès. Amb motiu del seu aniversari, aquest col·lectiu teatral convida directors i directores a posar en escena muntatges, alguns dels quals ja representats per la companyia i d'altres no. I és que, si fins ara el repertori de Parking Shakespeare apuntava a les comèdies shakespearianes, en aquesta nova etapa s'endinsen també en el món de la tragèdia. Ho fan amb una de les creacions més controvertides i violentes de l'autor, Titus Andrònic. L'obra ha estat criticada per la seva estructura grollera i el seu caràcter extremament sanguinari, i fins i tot hi ha qui ha posat en dubte que fos obra de Shakespeare, però segueix sent un títol tan intens com imprescindible. Ara, Israel Solà, director a la companyia teatral La Calòrica, ens proposa una nova lectura d'una obra que és pura desmesura, una relectura que posa l’accent en el despropòsit d'aquesta cultura de la venjança que sembla moure els personatges i que ja és part inherent de la societat en la qual vivim.

Crítica: Titus Andrònic

23/07/2019

Parking Shakespeare ataca la primera tragèdia del seu dramaturg

per Jordi Bordes

Després d'una dècada, versionant les comèdies al Parc del Nord, Parking Shakespeare s'ha atrevit aquest any amb una tragèdia sanguinària. I se'n surten amb prou consistència. Les camises hawaianes i l'ukelele amb alguna cançó divertidament intranscendent han donat pas a una de les tragèdies més sanguinàries i gores del dramaturg anglès. El salt al buit és immens. Perquè és molt perillós que el públic prengui la violència de l'escena com un acudit del despropòsit. La direcció d'Israel Solà (i la seva adaptació) senta les claus i no abandona gens els actors, davant d'un públic que els observa, a tocar, i en el que no poden refugiar-se en escenografies, ni cops d'efecte de la llum o el so. 

Probablement,és de les obres més ben escoltades.Perquè l'èpic dels seus personatges porta a fer veritables discursos davant dels que haurien de ser els tribuns romans, que viuen passivament la venjança dels derrotats gods per delmar la família de titus Andrónicus. Amb una simplicitat molt lúcida (les armes dels Titus són fuets del cavall mentre que els gods assassinen amb ferros de golf) la carnisseria es produeix al mig dels til·lers. També han sabut aprofitar bé les referències locals (el lloc en què Aaron es troba amb Tamora i ordeixen una part del pla alhora que assassinen i violen el germà del rei i Lavínia,la filla estimadíssima de Titus, que surt viva però sense mans ni llengua per no poder delatar quins han estat els seus botxins. 

Les similituds amb Otel·lo són notables. Perquè Aaron, com Iag, ordeix una conspiració dins de la mateixa Cort. I perquè Aaron i Otel·lo es reconeixen com a negres, que els diferencia de a resta de la Cort. I els assenyala. Ben sensibles a les demandes del col·lectiu Tinta Negra, es reserva el paper del malvat Aaron (un molt convincent Ricard Boyle). També llueix per les seves ardits traïdores i enrevessades Ester Cort. I sobta la capacitat de transmetre dolor i patiment del nét de Titus, Íker Castell Daifuku. En termes generals, la companyia de comèdia aguanta molt bé aquest gir dramàtic. En la seva primera dècada de trajectòria, doncs, sembla que han iniciat un trajecte per anar versionant (en una hora i mitja aproximadament) les diferents tragèdies de Shakespeare al bosc dels Til·lers els propers estius. Independentment, de si es reprèn la carrera del Parking d'hivern (en el que exploren la dramatúrgia contemporània dramàtica). Hi ha equip i la història aguanta la proximitat i la vulnerabilitat del públic de carrer.MOlt bona feina d'afinació interpretativa.