Todavía...siempre

Teatre

informació obra


Companyia:
Teatro de Ciertos Habitantes
Autoria:
Conchi León
Direcció:
Claudio Valdés Kuri
Intèrprets:
Tara Parra, Guillermo Garcia Proal, actors col·laboradors Amado Cera, Núria Bonet
Il·luminació:
Matias Gorlero
Ajudantia de direcció:
Oswaldo Ferrer
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Companyia de referència en l’avantguarda creativa llatinoamericana que ha circulat per festivals dels cinc continents. L’espectacle, que té molt present la complicitat del públic, explica la història de dos amants que es van separar en la seva joventut i que es retroben de nou en la seva vellesa. Amb la posada en escena de Claudio Valdés Kuri i una magnífica interpretació de Tara Parra –una veritable llegenda viva de la interpretació mexicana–, la història se centra en temes com la saviesa, la paciència, el dolor, la mort i, sobretot, el gaudi i el significat de la vida. Una història d’experiències commovedora en què la fragilitat esdevé un pretext reflexiu i d’altíssima intensitat. VITRINA MEXICANA 2013.

(*) Procedència de la cia: Mèxic

Crítica: Todavía...siempre

09/09/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Iolanda G. Madariaga

Dues úniques funcions s’han pogut veure a Tàrrega d’aquesta peça de títol enigmàtic: “Todavía... siempre”, un títol que podria anar acompanyat del subtítol: “Casi-monólogo para Tara Parra”. Tara Parra, una de les grans actrius del teatre mexicà, s’interpreta a si mateixa en aquesta obra escrita per Conchi Leon, segurament pensant en l’actriu que l’havia de representar. Una obra plena de tendresa y sensibilitat que Tara Parra sap transformar en pura emoció. Des del moment que l’actriu entra en escena, ens atrapa amb el seu dolç relat, ens posem a les seves mans per ser conduits allà on ella vol. Hi ha molt d’ofici en la seva interpretació: l’actriu dialoga tranquil·lament amb el públic, se’l fa seu, li demana col·laboració... Però, sobre tot, hi ha “veritat”. Aquella veritat de la que parlava Picasso quan deia  que l’art és una mentida que ens ajuda a entendre la realitat més immediata. Per paradoxal que pugui semblar, només des de la veritat més profunda és pot aixecar una mentida tan ben construïda com “Todavía... siempre”. L’obra parla de la tercera edat o, més aviat, d’aquelles persones que es preparen per a la mort; però, malgrat la seva temàtica, el text i l’espectacle estan plens de picades d’ull a l’espectador, de tocs d’humor que provenen d’una saviesa ancestral. És un espectacle que traspua el goig de viure i l’encomana a la sala. Quan surt del teatre, hom té la sensació d’haver assistit a un ritual per a celebrar la vida i que n’ha sortit transformat: més humà, més savi, més viu.