Todo esto era campo

Dansa

informació obra


Companyia:
UnaiUna
Intèrprets:
Júlia Razquin, Claudia Bosch, Gloria Garrido, Esther López
So:
Joan Vila
Escenografia:
Isabel Joaniquet
Il·luminació:
Isabel Joaniquet
Sinopsi:

Todo esto era campo, fa referència a tot allò que deixem fora de camp en el nostre dia a dia, i sobretot en el fora de camp, de les nostres xarxes socials. És un dispositiu tecnològic que convida el públic a endinsar-se en la coreografia des d’un altre punt de vista.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Todo esto era campo

23/10/2023

Fes-me cas

per Alba Cuenca Sánchez

La proposta de la cia. UnaiUna continua explorant la seva capacitat. El 2022 va passar pels Embrions de l'Escena Poblenou i aquest any s'ha pogut veure en diversos certàmens com la mallorquina Fira B o la Mercè barcelonina. A dia d'avui, la seva última funció ha estat el retorn al festival del Poblenou, aquest cop en forma de peça de 35 minuts amb l'objectiu de provar i aplicar canvis. L'estrena definitiva esperen que sigui a la pròxima edició del festival Dansa Metropolitana. Creació a foc lent.

Paradoxalment, la proposta tracta un tema que de lent no en té res. La peça critica l’addicció que tots tenim al mòbil amb un concurs d’estímuls: veiem dansa en el pla físic i, alhora, la seva retransmissió en directe per Instagram a través de dues pantalles. Les artistes es van passant el mòbil per gravar-se les unes a les altres, i fins i tot interactuen breument amb la gent que contacta amb elles per l’aplicació. Els constants estímuls de la pantalla – usuaris que es connecten, comentaris, filtres, emoticones- competeixen amb coreografies tiktokeres per obtenir la nostra atenció. El moviment compleix moltes de les característiques que la Núria Guiu estudia al voltant de la nova relació entre les xarxes i la dansa, com ara l'"expressió de les mans i simbologia emoji", les "expressions facials exagerades" o el "joc de seducció amb mirada a càmera". L'ús de la gravació en directe durant l'escena no és pas un recurs nou, però aquí adopta un format més contemporani i obre la retransmissió al món. Durant la performance, fins i tot es va poder llegir un comentari d’un usuari connectat des de Croàcia. L'espai sonor de Joan Vila es mou entre la ironia i l'artificalitat pròpia de les veus digitals. Pot la tecnologia substituir la presencialitat? Segurament encara no, però les Unaiuna ens donen un irònic toc d’atenció sense discursos: sigues conscient d’on (no) poses la mirada i decideix si t’hi sents còmode.