Topa

Dansa

informació obra


Coreografia:
Lluc Fruitós
Intèrprets:
Lluc Fruitós, Clara Pons, Ibon Huarte, Martxel Rodríguez
Vestuari:
Ikerne Jimenez
Sinopsi:

Un grup de joves format per quatre ballarins i ballarines es troben en una plaça. Podria ser una plaça qualsevol de la nostra ciutat. Sona música, i arrenquen a ballar. Hi ha ballarins i ballarines formades en dansa tradicional basca. D’altres venen del món del hip hop i les modalitats urbanes. El carrer, el seu espai vital, els uneix. És un fet quotidià i del tot normal per aquest grup de joves, trobar-se a les places i posar-se a ballar. El ball és la seva forma d’expressió. Ballar els fa ser allò que són. 

Topa proposa una agrupació entre quatre intèrprets que, preservant els seus orígens artístics, s’uneixen en una formació enèrgica i promouen un intercanvi de coneixements. Junts compondran un híbrid entre la dansa tradicional basca i la dansa de tradició urbana, una experiència que transforma els espais urbans en espais escènics i d’expressió. En resum: dues disciplines, dues tradicions socials, un llenguatge comú.

Crítica: Topa

21/04/2017

Hip folklore hop, Cordial trobada de Kukai amb Brodas

per Jordi Bordes

La companyia de dansa tradicional basca demostra, novament la seva versatilitat. Ho va fer quan va encarregar una coreografia a  Cesc Gelabert (Gelajauziak) També quan va afrontar el repte de casar el Kova de Marcos Morau (Oskara) a la seva dansa tradicional. Ara, ha trencat l'útima barrera: la temporal i han aconseguit casar, en una breu peça d'alta intensitat i continu joc de 25 minuts. Nil Fruitós segueix sent el que millor connecta amb el públic però, sense spoder-se refugiar en grans dispositius tècnics, gasten un hip hop que aixeca la pols, com també ho  fa l'energia dels bots i les cames rebotant del ball folklòric. És una feliç trobada perquè mentre la parella de hip hop integra les pases clàssiques al seu look urbà, els dos integrants de Kukai disfruten amb el  joc i el punt d'exhibició amb una mena de diàlegs coreogràfics,més que no pas les clàssiques batalles de dansa urbana. L'espai, a la plaça del Torin torna a ser un altre membre còmplice de la peça.  La dansa arrenca als balcons i, posteriorment, es desplaça a la sorra i per les baranes de l'esplanada. Molt de joc, de broma, de connexió,, de traspassar les ganes de ballar. Rítmicament.