Totem

Circ

informació obra


Intèrprets:
Jonathan Buese (barres elevades), Roman Ponomarov (barres elevades), Fabio Luis Santos (barres elevades), Caoliang Wang (barres elevades), Eric Hernandez (aros), Vladimir Novotny (trio d'anelles), Virginie Canovas (trio d'anelles), Maciej Labutin (trio d'anelles), Bai Xiangjie (monocicles amb bols), Ju Qianqian (monocicles amb bols), Liu Chen Chen (monocicles amb bols), Wang Jiawen (monocicles amb bols), Wu Yurong (monocicles amb bols), Phillippe Thibodeau (clown), Tyler Block (roda Cyr), Oyun-Erdene Senge (contorsió), Viktor Kocherin (escalada), Nicolas Pires (diàbolo), Louis-David Simoneau (trapezi), Marie-Christine Fournier (trapezi), Thom Wall (malabarisme), Shandien Larance (aros), Denise Garcia-Sorta (patins), Massimiliano Medini (patins), Anatoli Baravikou (barra russa), Dzmitry Barsukou (barra russa), Aliaksei Buiniakou (barra russa), Veaceslav Cebanu (barra russa), Tamir Erdenesaikhan (barra russa), Alexandr Laschenko (barra russa), Aliaksei Liubezny (barra russa), Alexandr Mikhaylov (barra russa), Dzmitry Khvilatsiuk (barra russa), Eduard Sokal (barra russa), Jon Monastero (clown)
Interpretació musical:
Esi Acquaah-Harrison, Christian Laveau, Elvis Aljus, Alexandre Hudon, Alejandro Romero, Julien Bonvoisin, Annette Bauer, Josh Geisler
Direcció:
Robert Lepage
Autoria:
Terrence McNally, Terrence McNally
Sinopsi:

Totem mostra a l'pespècie humana des del seu origen amfibi fins al seu desig de volar. Els personatges evolucionen i eviquen una tortuga gegant, el símbol de l'origen de moltes civilitzacions antigues. L'espectacle explora els llaços que uneixen els homes amb altres espècies, el seus somnis i el seu potencial infinit.

Crítica: Totem

25/03/2018

Si Darwin aixequés el cap!

per Andreu Sotorra

Esperat i celebrat retorn a Barcelona de la companyia del Cirque du Soleil, i aquesta vegada per quedar-s'hi, després de sis anys d'exili, de temporades trencades a Port Aventura World i d'alguna reposició d'espectacles anteriors en espai convencional com el Palau de Sant Jordi de Montjuïc. El retorn coincideix amb el vintè aniversari del debut del Cirque du Soleil a Catalunya amb un espectacle encara avui emblemàtic, «Alegria», que va impactar notablement en els afeccionats al circ i, també cal dir-ho, va promoure el debat sobre quina era l'essència del circ. El seu periple en aquests anys l'ha fet estar per diversos punts perifèrics de la ciutat: la Mar Bella, el Fòrum, el Port Vell... Finalment, l'esplanada del Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, a tocar del barri de Bellvitge, sobre asfalt, ha vist com creixien de nou les estructures de les carpes blanques tan característiques de la troupe, una companyia nascuda el 1984 al Quebec, convertida en un imperi del circ mundial.

Després de vuit espectacles íntegres en carpa vistos a Barcelona en aquests vint anys —«Totem» és el que fa nou—, cada vegada s'ha anat fent més evident que els muntatges del Cirque du Soleil són més "circ" i menys "espectacle". És a dir que, a pesar que mantenen la seva línia de barrejar espectacularitat amb teatralitat, hi ha una intenció evident de donar més èmfasi a l'essència del circ que no pas a l'embolcall.

A «Totem» el fil que uneix totes les actuacions és un guió eminentment teatral del dramaturg i director Robert Lepage (Ciutat de Quebec, 1957) basat en l'origen de les espècies. Dit així pot sonar molt de càtedra de ciències i fins i tot d'unitat didàctica, però el mèrit de la direcció, que també és a càrrec del mateix Robert Lepage, consisteix a mostrar l'evolució que durant milions d'anys ha fet l'ésser viu que pobla el planeta Terra. I això, en una cultura com la catalana, que ha educat diverses generacions amb la visita obligada a un dels museus europeus més importants d'aquest àmbit com és el CosmoCaixa del peu del Tibidabo —el seu creador i ànima indiscutible, Jorge Wagensberg, mort recetment, s'hi hauria divertit com un gínjol, si hagués pogut veure «Totem»— fa que connecti molt fàcilment amb diverses generacions d'espectadors de totes les edats.

Robert Lepage i tot l'equip artístic de «Totem», des de la il·luminació a l'escenografia i la caracterització —sembla que inspirada en elements de la natura o de la fauna com feia Gaudí amb les pells de salamandra o les granotes minúscules de fletxa—, han situat els seus personatges de ficció —els més de 45 artistes de la troupe i uns 70 tècnics— sobre un immens mig globus terraqui verdós i sota una immensa estructura que representa una closca oberta de tortuga. Això no impedeix que la pista tradicional de circ sigui l'espai que acull la majoria dels dotze números del programa durant 150 minuts —comptant l'entreacte— i que hi hagi els moviments mecànics que creen moments de gènere fantàstic, d'imaginació desbordant i fins i tot de registre cinematogràfic. I sempre amb una banda sonora impactant, amb efectes sonors que envolten la carpa, i amb una mirada a les cultures de les tribus índies amb balls rituals de vella pel·lícula de l'oest. Tot plegat, molt marca Lepage.

I així, mentre apareixen els primers amfibis fins als que desitgen volar, mentre es barregen pobladors indígenes amb homes primitius o amb d'altres d'alienígenes, i mentre un executiu de la City amb maleta i mòbil comparteix topada amb els primitius amb os gegant, es va saltant de cicle en cicle on l'aigua —que sembla que Robet Lepage volia que fos en forma natural però per respecte ecològic de la companyia s'ha de conformar amb efectes de vídeomapatge—, té un paper essencial, amb alguns números ambientats en una platja, un riu per pescar, un altre per navegar-hi amb canoa o un immens oceà d'on apareixen —passant de la imatge al carn i os— els personatges.

«Totem» és un espectacle eminentment acrobàtic: des de l'aparició de l'home de vidre —un personatge que simbolitza la força de la vida amb un cos cobert de minúscules peces de cristall que expandeix milers de reflexos—, als que es mouen barres elevades, els que fan filigranes amb els cèrcols, els que juguen amb les anelles, l'artista de la roda Cyr, els contorsionistes, el diàbolo, els trapezistes, els de les barres russes o els malabaristes i mereix una menció especial la companyia femenina amb monocicles que amb una pila de bols daurats, sense deixar mai de pedalar amb les seves rodes elevades, es llencen els bols amb dels peus al cap, cada vegada més difícil!, i arriben a una mena d'èxtasi que fa oblidar que la perícia i la punteria tenen alguna cosa de màgia.

«Totem» manté un nivell elevadíssim de qualitat en tots els números, animats pel clown que fa de mestre de cerimònies o per les seves interaccions picaresques amb alguna víctima de primera fila tocant a la pista. I fent honor al guió i la trama teatral, s'hi pot arribar a imaginar com l'home i el mico no són tan diferents o com Darwin, o un científic que vol semblar Darwin, va tenir un somni i el va fer realitat.

Al marge de l'espectacle, la nit d'estrena de «Totem» va estar marcada pels esdeveniments socials i polítics de les últimes hores. Els empresonaments de més polítics catalans, les manifestacions en places de tot Catalunya i els incidents del vespre amb la policia en algun punt de Barcelona i algunes carreteres, van fer que, de manera espontània el clown que havia d'obrir l'espectacle se sorprengués ofegat sota un clam massiu —la carpa blanca té més de 2.300 espectadors— cridant a cor «Llibertat presos polítics!» fins que ell mateix s'hi va fusionar i va reconduir els aplaudiments cap al guió establert. I un altre fet emotiu que ha marcat el Cirque du Soleil els últims dies ha estat la mort a Florida, en un número acrobàtic, del veterà artista de la companyia, Yann Arnaud, a qui el seu director va anunciar que es dedicava la funció d'estrena. El circ ha estat sempre un món ple de vida i d'emocions del qual la mort injusta no n'és aliena. (...)