Tots fem comèdia

Teatre | Musical

informació obra


Oristrell repeteix al teatre després del seu debut aquesta temporada a "9 maletes", que també hi havia fet la dramatúrgia (amb Emma Vilarasu i Eduard Iniesta). Ara, manté el fil de la música (Joan Vives és una batuta de referencia en els musicals catalans, com a mínim) i amb un repartiment contrastat dactors (Jordi Bosch, Ferran Rañé, Nausicaa Bonín, acompanyats per Peter Vives).
Intèrprets:
Jordi Bosch, Ferran Rañé, Peter Vives, Nausicaa Bonnin
Autoria:
Joaquim Oristrell
Direcció:
Joaquim Oristrell
Assesoria de moviment:
Leo Quintana
Composició musical:
Joan Vives
Direcció Musical:
Joan Vives
Interpretació musical:
Joan Vives
Escenografia:
Llorenç Miquel
So:
Àngel Valverde
Il·luminació:
Ignasi Morros
Vestuari:
Míriam Compte
Vídeo:
Daniel Escalé
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Ota Vallés
Producció:
Grec 2013 Festival de Barcelona, ANEXA
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

És dur, fer-se gran! Ho experimenten aquests dos homes de cinema que des dels anys vuitanta escriuen i dirigeixen pel·lícules d’èxit. Però hi ha qui pensa que el seu moment ja ha passat, i després d’una temporada de fracassos veuen com els empresaris rebutgen el seu nou projecte. Ara bé, els protagonistes d’aquest muntatge ple de cançons estan disposats a fer qualsevol cosa per mantenir el seu lloc al món del cinema. Fins i tot convèncer els seus fills perquè es facin passar per ells. Signa l’espectacle Joaquim Oristrell, que utilitza el ritme, el llenguatge i els recursos cinematogràfics per parlar sobre l’èxit, la poca predisposició que tenim a renunciar-hi i sobre les relacions, de vegades vampíriques, que estableixen pares i fills. Tot, amb la complicitat d’un repartiment ple de cares conegudes de l’escena catalana com Jordi Bosch, Ferran Rañé i Nausicaa Bonnin. 

Crítica: Tots fem comèdia

04/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Un joc molt efectiu, divertit, entretingut, per a una gamma àmplia de públic. Actors que canten sense saber-ne gaire, però que tampoc importa. Una trama senzilla, amb girs més o menys previsibles però de gran eficàcia. Un repartiment liderat per un Jordi Bosch i un Ferran Rañé esplèndids. També és un encert l'entrada de Joan Vives. Un contrapunt entre lúcid i àcid. Nausicaa Bonnín se la veu divertir-se fent una amalgama de papers. Peter Vives, finalment, juga bé les seves cartes. Una obra, amb un regust amarg, però que gaudeix de recurs de sèries de tele.