Tour

informació obra



Autoria:
Carla Farreny
Intèrprets:
Carla Farreny
Escenografia:
Carla Farreny, Joana Curbera
Vestuari:
Carla Farreny, Alba Macfarlane
Vídeo:
Clàudia Aragon
Composició musical:
Tomas Carnelli
So:
Tomas Carnelli
Músics:
Tomas Carnelli
Il·luminació:
Toni Magrinyà, Iñigo Basauri
Sinopsi:

Artista multidisciplinària fascinada pel treball manual i l’artesania. Formada en trapezi fix i verticals, en dansa i en ceràmica, ha treballat en els àmbits de les arts escèniques i les arts plàstiques. Tour és el seu primer projecte personal, una peça híbrida que li permet reflexionar sobre la transmissió dels oficis i posar en diàleg dues disciplines aparentment allunyades com la ceràmica i el trapezi, per trobar els nexes que tenen en comú.

Crítica: Tour

16/05/2022

Poètica terrissera

per Imma Fernández

A contracorrent d'aquests temps en què tot -incloses les emocions- ho volem ràpid, Carla Farreny ens proposa aturar-nos i descobrir l'ofici solitari del terrisser, una de tantes feines en risc d'extinció. Combina la tècnica artesanal de la ceràmica amb la del trapezi, totes dues sustentades en l'ús de les mans i antagòniques en el sentit que una al·ludeix a la terra i el pes, i l'altra, a l'aire i la lleugeresa. Acabarà fusionant ambdues disciplines de manera molt plàstica en una proposta íntima i poètica que exigeix una relaxada predisposició del públic. Una instal·lació lumínica on es projecten imatges, entre elles primers plans del seu treball artesanal, i música en directe, molt atmosfèrica i amb apunts electrònics, completen aquesta peça multidisciplinària que introdueix l'espectador en un suggerent món de sensacions.

Formada en trapezi fix, verticals, dansa i també en ceràmica, l'artista, procedent d'una família d'artesans joiers, ha volgut en aquest primer projecte personal compartir amb el públic la seva fascinació pel treball manual. Ho fa transmetent la calma i la sensibilitat del terrisser. Comença modelant amb les mans un bloc d'argila –“en transformar la matèria, ens transformem nosaltres”, cita una veu en off- que després col·loca al torn on va adquirint les formes d'un atuell. Conclosa aquesta, s'alça sobre el trapezi per iniciar el diàleg entre el treball de terrissaire i el d'acròbata, repetint amb el cos els efectes de la verticalitat i els girs que fa el torn amb l'argila. Després, utilitzant la instal·lació on es projecta la peça de ceràmica, sembla introduir-s'hi i fusionar-se en un efecte de gran plasticitat i bellesa. Tanca l'espectacle –idoni per exhibir-se també a museus- amb un poètic final, convertida ella en la matèria que gira al voltant. Una proposta original que uneix amb senzillesa i sensibilitat les arts plàstiques i escèniques.