Transhumance

Dansa

informació obra


Companyia:
Mal Pelo
Sinopsi:

Dos cossos abrigats amb pells d’animals caminen, cauen, s’arrosseguen, es rebolquen… L’un sobre l’altre. Cap per avall. El moviment és feixuc, carnal. Tot plegat té una certa animalitat. I avancen a molt poc a poc. Els espectadors els segueixen de ben a prop. Els dos cossos estan tan i tan junts que fins i tot costa apreciar-ne els contorns. Els límits entre allò humà i allò animal es tornen difusos. Es dilueix la noció de gènere. El duo (i el públic) migren lentament. Es relacionen amb l’entorn. Tot i que des d’un lloc nou, amb una mirada inèdita. Algunes coses es veuen força diferents. Transhumance és un periple coreografiat i contemplatiu a través d’espais públics o patrimonials, entorns naturals o urbans, erms industrials o museus. Una peça inspirada en un imaginari meravellós, fantàstic, a estones inquietant…

Crítica: Transhumance

28/04/2019

Viatge al passat estèril

per Jordi Bordes

Un home de pells porta una dona de cap per avall. com si fos una caça. No la porta arrossegant pels cabells (com indica la imatgeria que es remet a l'època del Cro-Magnon), però sí cap per avall, com acoblada. S'aturen i es proven de descobrir.En el fons, és un recurs per fer un exercici físic de força i equilibri. No hi ha gaire més. La imatge impacta com aquest Urban astronaut i pretén fer una aturada per desenvolupar una petita acció,però no desvetlla trama ni personatges ni intenció. tot seguit, reprèn la dona i continua el viatge. Fins a la propera. En una transhumància caduca. És un viatge al passat estèril que potser vol denunciar o posar al davant una actitud que faci de mirall del present (com podria ser La bugada, sense sortir del Sismògraf), però que no va enlloc. 

El primer que cap per decidir fer un viatge és triar el destí i la raó per la qual s'hi vol anar. Si no, és un desgast físic (i potser econòmic) que no porta enlloc.