Tre ben

Dansa | Familiar | Circ

informació obra


Intèrprets:
Antoinette Helbing , Ole Birger Hansen, Henna Kaikula
Composició musical:
Lars Greve
Vídeo:
Cai-Ulrich von Platen
Il·luminació:
Carina Persson
Autoria:
Javier Daulte
Direcció:
Javier Daulte
Sinopsi:

Tres cames és un emotiu i alhora humorístic viatge al llarg de les diferents etapes de la vida i una reflexió al voltant del suport i la necessitat que tenim de l’altre per mantenir l’equilibri.

Crítica: Tre ben

22/11/2018

Equilibris i connexions suggerents

per Jordi Bordes

Tres intèrprets juguen. Ho fan picant rítmicament les mans i l'esquena, indagant equilibris caminant sobre l'altre i, finalment, jugant a deixar-se en desequilibri perquè algú altre el reculli abans de caure. Caminar sobre els caminets que després fran de murs de separació amb aquella estranyesa de creuar l'escenari amb la complicitat dels intèrprets. Seure, després, en la seva molsuda catifa ja indica que hi ha un càlida plasticitat i fisicitat. En aquesta peça, s'introdueixen alguns elements circenses, amb uns mà a mà senzilla i alguna vertical que busca més la poètic que una execució massa extrema.   

La canalla és molt receptiva. I en té prou en sentir un àudio d'un nadó rient i divertint-se per aixecar la rialla sincera del públic que els envolta. Tot és a dimensions molt mesurades, res és excessiu. Tampoc el vídeo final que es projecta a les dues portes de l'entrada. O el joc de llums i equilibri d'una barra que s'il·lumina i que busca el punt d'equilibri (com a MiraT però sense evolució dramatúrgica). La peça no té una narració, són estímuls i jocs. Relació dels tres intèrprets que coincideixen en el joc i en trobar sonoritats rítmiques amb el propi cos, i que es deleixen per una carícia de l'altre.. La busquen fins a perdre l'equilibri. Un joc enginyós, senzill, efectiu i cuidat que transporta directament la canalla a un espai molt identificable. Ells no hi intervenen; però es deleixen de fer carícies, de connectar amb els tres ballarins.